You are currently browsing the monthly archive for Juny 2008.
La cuina de les quatre estacions de Pep Salsetes (Rourich-Malhivern). Es tracta d’un petit llibre sense pretensions però que dóna les bases d’allò que podríem dir-ne la cuina tradicional. Destaca precisament per la seva modesta frescor: a part de recordar-nos els productes que el calendari ens dóna d’una manera natural (això és, en el seu millor estat de producció), ens il·lustra sobre les tècniques bàsiques que sí, ja ho sé, tots diem que sabem però que sembla que oblidem massa sovint per mor de la pressa o digueu-li com vulgueu anomenar la particular excusa.
El fet és que un repàs per aquestes beceroles del davantal no ens va tan malament; podem ampliar coneixements sobre el sofregit, la samfaina, l’ofegat, el rostit, la picada, bullir, fregir… Per exemple, hi trobareu ben explicada la importància de l’ordre en què es fregeixen els elements a l’hora de fer els diversos tipus de sofregit. Ja sabeu, pilar indispensable de tants i tants plats. O també hi podem destacar la importància de l’ús de la cassola en el rostit, ara que sembla que tot ha d’anar al forn perquè a les cases en tenim de molt evolucionats tècnicament, però que per molt que ho siguin no donen el mateix acabat al plat.
El llibre també té un receptari interessant que fa cas a l’enunciat i segueix el curs de les estacions amb els productes que toca. Si en Josep L. Sabatés (Pep Salsetes) m’ho permet ja en destacarem algun més endavant.
Ahir vaig anar a comprar el diari i en Josep de l’Estanc em va dir que havia trobat rossinyols.
Ja és dir molt!
El tabulé és un plat molt apreciat pel seu sabor i frescor però ¿què dir de la seva rapidesa? Es tracta d’una mena d’amanida feta amb sèmola de blat. Hi ha diferents classes de sèmoles de blat però generalment aquí s’usa el cuscús precuit donada la seva gran facilitat; va especialment bé perquè permet d’elaborar qualsevol recepta en pocs minuts. Tal com veureu en aquesta manera de preparar-lo no li cal l’addició de cap tipus de brou o aigua, sinó que s’hidrata a partir de l’aport d’aigua de les pròpies verdures, cosa que va a favor de la intensitat del gust final.
250 g (4 persones) de cuscús, tres tomàquets, pebrot verd, pebrot vermell, all tendre, una ceba, un cogombre, panses de corint, tàperes, olives negres, menta fresca, julivert, oli d’oliva, sal, el suc d’una llimona, comí o sèsam.
Es prepara d’un dia per l’altre. Cal picolar ben bé totes les verdures i ajuntar tots els ingredients, remenar-ho tot plegat i posar-ho a la nevera per esperar fins l’endemà. Unes hores abans de servir torneu-ho a remenar i deixeu-ho a temperatura ambient.
La quantitat de suc de llimona és molt relativa, segons gustos; hi ha qui amb la mateixa proporció de blat hi posaria tres llimones, però la gràcia del plat és que no hi predomini cap gust per damunt de l’altra sinó que sigui una barreja harmoniosa d’aromes. De la mateixa manera hi ha dies que us vindrà de gust bandejar els ingredients dolços (comí i panses) i afegir a l’amaniment una mica de picant com ara Tabasco o Harissa.
