El vent

Ahir a l’Estanc em van dir que el vent havia tombat l’alzina de la carretera. No m’ho podia creure. Hi vaig anar, semblava que no podia ser però era cert: l’alzina centenària estava sent tractada d’alguna malura que no sé explicar i no ho va poder resistir. Amb un forat a la base de la soca que l’afeblia, va tombar al damunt de la carretera. Els que ho van veure diuen que els va donar temps d’aturar-se i d’avisar els que feien camí en sentit contrari, i expliquen que anava caient lentament, lentament…

A migdia ja hi havia un home amb un xerrac que en feia llenya.