You are currently browsing the category archive for the 'El poble' category.
Ahir a l’Estanc em van dir que el vent havia tombat l’alzina de la carretera. No m’ho podia creure. Hi vaig anar, semblava que no podia ser però era cert: l’alzina centenària estava sent tractada d’alguna malura que no sé explicar i no ho va poder resistir. Amb un forat a la base de la soca que l’afeblia, va tombar al damunt de la carretera. Els que ho van veure diuen que els va donar temps d’aturar-se i d’avisar els que feien camí en sentit contrari, i expliquen que anava caient lentament, lentament…
A migdia ja hi havia un home amb un xerrac que en feia llenya.
La cuina de les quatre estacions de Pep Salsetes (Rourich-Malhivern). Es tracta d’un petit llibre sense pretensions però que dóna les bases d’allò que podríem dir-ne la cuina tradicional. Destaca precisament per la seva modesta frescor: a part de recordar-nos els productes que el calendari ens dóna d’una manera natural (això és, en el seu millor estat de producció), ens il·lustra sobre les tècniques bàsiques que sí, ja ho sé, tots diem que sabem però que sembla que oblidem massa sovint per mor de la pressa o digueu-li com vulgueu anomenar la particular excusa.
El fet és que un repàs per aquestes beceroles del davantal no ens va tan malament; podem ampliar coneixements sobre el sofregit, la samfaina, l’ofegat, el rostit, la picada, bullir, fregir… Per exemple, hi trobareu ben explicada la importància de l’ordre en què es fregeixen els elements a l’hora de fer els diversos tipus de sofregit. Ja sabeu, pilar indispensable de tants i tants plats. O també hi podem destacar la importància de l’ús de la cassola en el rostit, ara que sembla que tot ha d’anar al forn perquè a les cases en tenim de molt evolucionats tècnicament, però que per molt que ho siguin no donen el mateix acabat al plat.
El llibre també té un receptari interessant que fa cas a l’enunciat i segueix el curs de les estacions amb els productes que toca. Si en Josep L. Sabatés (Pep Salsetes) m’ho permet ja en destacarem algun més endavant.
Ahir vaig anar a comprar el diari i en Josep de l’Estanc em va dir que havia trobat rossinyols.
Ja és dir molt!
