Tabulé de la Reina

El tabulé és un plat molt apreciat pel seu sabor i frescor però ¿què dir de la seva rapidesa? Es tracta d’una mena d’amanida feta amb sèmola de blat. Hi ha diferents classes de sèmoles de blat però generalment aquí s’usa el cuscús precuit donada la seva gran facilitat; va especialment bé perquè permet d’elaborar qualsevol recepta en pocs minuts. Tal com veureu en aquesta manera de preparar-lo no li cal l’addició de cap tipus de brou o aigua, sinó que s’hidrata a partir de l’aport d’aigua de les pròpies verdures, cosa que va a favor de la intensitat del gust final.

250 g (4 persones) de cuscús, tres tomàquets, pebrot verd, pebrot vermell, all tendre, una ceba, un cogombre, panses de corint, tàperes, olives negres, menta fresca, julivert, oli d’oliva, sal, el suc d’una llimona, comí o sèsam.

Es prepara d’un dia per l’altre. Cal picolar ben bé totes les verdures i ajuntar tots els ingredients, remenar-ho tot plegat i posar-ho a la nevera per esperar fins l’endemà. Unes hores abans de servir torneu-ho a remenar i deixeu-ho a temperatura ambient.

La quantitat de suc de llimona és molt relativa, segons gustos; hi ha qui amb la mateixa proporció de blat hi posaria tres llimones, però la gràcia del plat és que no hi predomini cap gust per damunt de l’altra sinó que sigui una barreja harmoniosa d’aromes. De la mateixa manera hi ha dies que us vindrà de gust bandejar els ingredients dolços (comí i panses) i afegir a l’amaniment una mica de picant com ara Tabasco o Harissa.

Poti-poti de Mura

2 kg patates grosses
1/2 kg bacallà sec
6 tomàquets d’amanir
2 cebes d’amanir
200 g olives arbequines
2 pebrots vermells
2 dl oli
3 ous durs
sal

Remulleu el bacallà desfilat com per a fer esqueixada, canvieu l’aigua un parell de vegades i escorreu-lo ben bé.
Renteu les patates i poseu-les a bullir amb pell i una mica de sal. Un cop bullides, traieu-les de l’aigua i deixeu-les refredar.
Peleu les patates i talleu-les a rodelles de mig centímetre de gruix. Talleu les cebes a tires una mica fines, així com també els pebrots, i els tomàquets a rodelles del gruix de les patates.
En una safata fonda es van col·locant els ingredients per capes. Es comença amb les patates, el bacallà, la ceba, el tomàquet i el pebrot. Les olives al final. Saleu i amaniu al gust.

Xató amb calçots

calçots
escarola
tomàquets
1 cabeça d’alls
1 all
avellanes i ametlles
1 pebrot de romesco
oli, sal, pebre negre
bacallà, remullat i esqueixat
olives arbequines

Escaliveu al forn quatre o cinc tomàquets vermells, una cabeça d’alls i el manat de calçots. Per fer-ho, a falta de foc, traiem bona part del verd dels calçots i en protegim els sucs interiors embolicant-los amb paper de plata. Amb un pols de sal perquè no saltin piqueu en el morter un grapat d’avellanes i d’ametlles torrades. Hi incorporeu la carn d’un pebrot de romesco que s’haurà remullat abans, després la cabeça escalivada més un all sense escalivar, els tomàquets escalivats i l’oli que calgui per a formar una salsa. Hi afegim una mica de pebre negre mòlt, ho tastem i ho rectifiquem de sal.
Esqueixeu una mica de bacallà que teníeu en remull i, ben escorregut, el feu estar una bona estona sucat amb una part del romesco. Disposeu en una plata l’escarola en bocins, al seu voltant hi poseu els calçots i ho amaniu tot amb el romesco. Al seu damunt incorporat amb l’escarola, hi poseu el bacallà. Al cim, unes quantes olives arbequines.

Tomàquets amb formatge de cabra

Tot plegat molt senzill. Tant que no valdrà la pena que us hi poseu si no sou en temporada ni en disposició de trobar uns olorosos tomàquets i un formatge de cabra gustós.
El tomàquet ha de ser d’una mida regular-petita, madur, d’aquell vermell tocat pel sol, a la mateixa temperatura que faci a casa. Ell sol ha de valer la pena de ser menjat com una fruita de temporada, com una pruna. Si no és el cas feu una altra amanida.
Esbocineu el formatge i poseu-lo en un pot amb orenga. Ompliu el pot amb oli. Així, el podeu mantenir els dies que vulgueu i per ocasions successives. Com més dies, més gustós serà.
Obriu els tomàquets per la meitat, o en tres parts, sempre equatorials, si la peça és gran. Saleu-los i amaniu-los amb el contingut del pot. Per damunt, quatre tàperes i un grapat d’olives mortes.

Carpaccio de carbassó

2 carbassons
1 llimona, el suc
oli i sal
formatge parmesano reggiano (una falca sencera que no sigui massa seca)

Rentar els carbassons i depreciar-ne les puntes. Tallar-los a llesques molt i molt primes. Posar-les en una plata plana per servir. Amb una brotxa pintar-los amb el suc de la llimona delicadament. Deixar-ho reposar 15 m. Agafar un paper de cuina i absorbir l’excés de llimona. Amanir amb oli i sal molt lleument. Pebre al gust. Amb un pelador de patates o un estri similar que permeti de fer encenalls, talleu el formatge i poseu-lo damunt per damunt dels talls anteriors.