Per a fer 450 g de pasta fresca (5 persones):
335 g de farina
1 cullerada d’oli d’oliva
1 cullereta de sal
2 ous
60 ml d’aigua
semolina
Algunes fórmules no contemplen gens la inclusió d’aigua i usen 1 ou per cada 100 g de farina. És allò que s’anomena més pròpiament pasta a l’ou.
Altres proposen d’amassar la farina amb una part d’espinacs trinxats, són les verdes. O altres encara, el mateix amb salsa de tomàquet, les vermelles. Ningú no diu que no es pugui fer el mateix disminuint l’oli i afegint olivada, per exemple.
Passeu la farina pel sedàs. Feu una muntanya amb la farina, després un clot i poseu-hi els ous, la sal, l’oli i l’aigua fins obtenir una massa ferma.
Aneu amassant la pasta uns 15 minuts sobre una superfície lleument enfarinada o fins que sigui homogènia i no es noti enganxosa.
Tapeu-la amb un paper film de manera que no hi entri l’aire i deixeu-la reposar 1 hora.
Amb màquina:
Passat el temps esteneu-la amb un corró. Talleu-ne llengües de l’amplada de la màquina i després de passar-la entre els dos corrons ja estarà a punt de tornar a ser passada per la part de la màquina que trieu: amplada de tallarines o amplada més fina.
A mà:
Si no disposeu d’una màquina de tallar pasta haureu d’estirar-la amb el corró i després tallar-la en tallarines (no proveu de fer res més fi) ni que sigui amb un ganivet procurant de mantenir una certa igualtat.
La part més delicada ve ara, quan s’ha de procurar que no s’enganxin entre si. Quan les tires van sortint de la màquina sempre mantenen un cert punt d’humitat i cal passar-les encara per una mica de semolina i acte seguit procurar de “penjar-les” en algun invent tipus penjador de roba. Al mercat venen una mena d’arbre de fusta per fer aquesta operació però pot ser perfectament substituït ni que sigui per un simple cordill com si anéssiu a penjar la roba.
Aquesta pasta, depèn sempre del gruix final, però no ha de bullir més de 2 a 4 minuts.