Feu bullir 10 minuts un bon brot de farigola amb l’aigua que calgui per la proporció de plats. Feu una maionesa sense llimona: amb l’ou, l’oli, la sal i el pebre necessaris segons els plats; a l’últim moment hi afegiu una mica de formatge curat ratllat. Coleu la infusió i encara calenta afegiu-la poc a poc a la maonesa sense parar de batre. Quan la sopa estigui lligada tasteu i rectifiqueu de sal. Prepareu uns bols amb trossos de pa fregit i aboqueu-hi la sopa.
No es pot dir que siguin com les originals, fregides, però no són gens menyspreables i molt més digestives.
Ingredients: 1 bon pa sec, 1 cullereta de canyella en pols, 1/2 l de nata, 2 ous, la pell d’una taronja, la pell d’una llimona, 100 g de sucre + una mica més pel llustre.
Poseu un cassó al foc amb la nata, les pells, el sucre i la canyella. Que bulli. Remogueu de tant en tant per diluir el sucre i aparteu del foc.
Bateu els ous i reserveu-los.
Talleu el pa a llesques gruixudes. Poseu les llesques planes en una plàtera comptant que s’inflaran.
Coleu la mescla del cassó i quan sigui freda barregeu-la amb els ous batuts.
Cobriu el pa de la plàtera amb la mescla i deixeu que l’absorbeixi totalment durant tota la nit (és imprescindible que estiguin ben xopades perquè no quedin dures).
Escalfeu el forn a 200 º durant 10 minuts. Poseu el pa impregnat en una safata de forn. Entreu-les al forn.
Abans que s’enrosseixin (el temps depèn del forn) poseu-hi una mica de sucre per sobre i acabeu de fornejar fins que quedin daurades.
Es poden servir amb una bola de gelat de torró.
A Barcelona, al carrer Viladomat 43, ha obert Idò Balear, un centre de difusió de les illes. Ells en diuen “la nostra illa a Barcelona”. El cert és que n’hi ha prou amb entrar-hi per sentir-se en aquella benaurada terra. I més si no us priveu de tastar un robiol i bereneu com si haguéssiu tornat a la infantesa i de cop duguéssiu pantalons curts.
Can Not, Porreres
Hi trobareu una bona oferta de vins, formatges, embotits, pastes, confitures, galetes, sal, ganyips, etc. Només pel fet de retrobar-se amb el gust d’un bon camallot o d’aquesta llonganissa de Can Not que veieu aquí ja paga la pena.
Visiteu-los si podeu o, si us queda lluny, us anticipo que sembla que aviat oferiran un servei de tramesa des del web.
Ingredients: 2 patates, 4 porros, 4 pastanagues.
És un plat molt senzill de fer, un plat casolà d’aquells que dóna el gust inconfusible de cada llar. Insisteixo, és tan senzill que fa un temps no hauria gosat escriure’l i posar-lo aquí, però hi ha qui em diu que no doni res per sabut, que també els interessa el de cada dia. Cada u hi posa la combinació de verdures i les quantitats que prefereix o fins i tot que en un moment donat pot tenir a mà.
Es talla tot petit i se sofregeix amb poc oli a la mateix olla on es farà. Al final s’afegeix la sal i l’aigua que ho cobreixi i es deixa coure durant una hora, tapat i a foc lent. Després es rectifica de sal i s’hi posa una mica de pebre. Ara, es pot servir tal com està (si s’ha tallat tot ben petit) o es pot passar pel passapurés per servir-lo com a puré.
Si us decidiu pel puré, el podeu servir amb uns daus de pa fregit per sobre.
En aquesta olla que veieu ens hem decidit per menys pastanaga i a canvi hi hem posat arrel de fonoll; però també ens podríem haver decantat per l’arrel d’api. Són dues de les coses que més ens sedueixen a l’hora de fer aquests tipus de purés. Ara ja es poden trobar de manera regular als nostres mercats, però fins no fa gaire només les veiem quan traspassàvem fronteres.
I a vosaltres? Què és el que més us sedueix quant a verdures? Proposeu!
És una maionesa a la que s’afegeix puré de tomàquet natural cru, molt fi, pebre dolç i una punta de caiena. Indicada per a peix fregit.
Com ja sabeu, és el nom que rep el conegut licor típic de Navarra que es fa amb aranyons i anís.
Aranyó (prunus spinosa), [endrino, pacharán].
Època de collita dels fruits: maduren a finals d’estiu / tardor.
Lloc de collita: agrupat en marges, torrenteres i vores de camins. Terrenys calcaris i humits fins una alçada de 1500 m.
Ingredients: 400 g d’aranyons per 1 litre d’anís. Segons com us agradi el licor, es pot fer més o menys dolç. La proporció de dolçor es dóna amb la combinació de l’anís. Es pot fer amb tot l’anís dolç o bé, com solem fer a casa, al 50% entre sec i dolç. I encara més, 75% + 25% o el percentatge que vulgueu.
Procediment: un cop nets els aranyons, s’escorren bé tota una nit i l’endemà s’eixuguen completament amb un drap. Es posen a macerar amb l’anís en pots de vidre o una garrafa i s’hi deixen uns tres mesos resguardats de la llum. Passat el temps es filtra el licor amb una mussolina sense esprémer (el pinyol no convé que es trenqui) i s’embotella. Al cap d’unes setmanes ja es pot tastar.
Can Draper, L’Ametlla del Vallès
CURSOS D’HORTA ECOLÒGICA I VARIETATS ANTIGUES:
22 i 29 de març i 12 d’abril, a càrrec de Jordi Puig. Inscripcions: comandes@espigall.cat
Taller: HÀBITS DE VIDA SALUDABLES. Impartit per: Joan Terricabres
Informació: jordi@espigall.cat – T: 670.267.274
CURS D’HORT URBANS AMB VARIETATS LOCALS
24 i 31 de maig. Inscripcions: comandes@espigall.cat
L’Espigall SCP – Can Draper – Autovia C-17 sortida l’Ametlla / Llerona.
No us fan ràbia aquelles receptes que es guarden informació fonamental? Per què hi ha qui no ho explica tot? Havia consultat diverses vegades la millor manera de fer un ou poché i no, mai ningú no m’havia dit que remenar l’aigua bullint era fonamental.
Es parla sovint d’artefactes que solucionen la papereta: de metall, de silicona, el paper film… Res, tot és més senzill que això. Un dia, sense venir a tomb, el doctor en violins Elià Fabré m’ho va dir com si res: cal fer que l’aigua bullint dins de l’olla tingui força centrípeta. És dir, cal remenar amb força l’aigua i immediatament tirar-hi l’ou. Això, simplement això (també hi ajuda un raig de vinagre, però d’això tothom en parla), fa que l’ou s’embolcalli amb sí mateix. Després, calculeu uns dos minuts.
Elià Fabré
La seva saviesa no li ve de l’art de la lutieria, sinó d’haver estat rentant plats en un restaurant de Newark-on-Trent per pagar-se la fusta. Sort n’hi ha dels artistes, no us sembla?
Al meu permís de conduir diu 24/07/1979 quan es refereix a la primera expedició. Això posa data a la meva descoberta del pintxo Amaya de què us parlaré avui. Significa que uns mesos abans d’això vaig descobrir l’AMAYA, avui un restaurant molt més seriós que no era (com tot el barri), perquè anava a una escola de conducció que estava a la Rambla entre el frontó Colom i aquest restaurant. Aleshores l’establiment tenia un taulell a l’entrada amb una oferta per picar que se m’enduia la vista; i d’entre les coses que més em seduïen hi havia la tapa que jo personalment sempre més he anomenat pintxo Amaya consistent en: tonyina picant, pebrot de piquillo, bitxo (piparra, guindilla) i oliva farcida d’anxova.
La construcció és molt senzilla: cal comprar un bon llom de tonyina amb oli i tallar-lo a bocins quadrats d’uns dos centímetres, posar-hi un parell de gotes de Tabasco verd, cobrir el llom amb el piquillo i punxar-ho pel damunt amb un escuradents que hagi punxat primer l’oliva i després el bitxo. Les piparras que faig servir són dolces, per això hi ha d’anar el Tabasco, però si en trobeu amb la intenció deguda, no cal més picant. Tingueu en compte que per qüestions pràctiques i també gustatives cal que tot pugui entrar d’un cop a la boca.
Parlo de quan Barcelona no era aquest parc temàtic en què s’ha convertit avui, dedicat en tot i per a tot al turisme i no es parlava de tapes si no era en alguns llocs d’ascendència basca o navarresa; aquesta era la gràcia que jo trobava a l’Amaya, la peculiaritat i, és clar, l’oferta que no es veia pas als bars avorrits de patates fregides.
Si avui voleu anar una mica orientats i no fer el passerell visiteu Mi blog de pintxos, em sembla que ens hi pot ajudar.
Nota bene: la foto no correspon al pintxo Amaya ni tampoc als que avui hem menjat a casa (han volat abans que pensés en fer la foto). Un altre dia serà…
Avui us fem arribar l’esforçat treball de La chica de las recetas: “Roscón de Reyes mixto (con masa madre y levadura)”.
Sí, efectivament, és molta feina però ja veieu que el resultat és imponent. Conèixer aquesta pàgina també us servirà per tot un munt d’altres receptes de forner i més.
Ingredients: 1 ½ kg de llom de bou o vedella, mostassa, 1 copa de xerès sec, 1 llimona, pebre, sal, oli, llar.
Procediment: 12 hores abans de rostir la carn adobeu-la amb sal, oli, pebre i mostassa. Recobriu tota la superfície de forma que quedi ben untada. Poseu la peça en una plata i afegiu-li el suc de la llimona i el xerès. Poseu-ho a la nevera.
Després d’aquest temps de maceració escorreu la carn separant el líquid que haurà augmentat de volum pel suc que haurà deixat la pròpia carn.
Termòmetre de sonda
Poseu el llom en una cassola plana i segelleu-lo (a foc viu) amb una mica d’oli i una mica de llar. Quan estigui daurat passeu-lo a una plata d’anar al forn i afegiu-hi el suc de la maceració, si teniu un termòmetre d’agulla claveu-lo al mig del llom fins el centre. Deixeu que es cogui a foc lent (200º) durant 35 minuts o fins que la temperatura del termòmetre marqui 78º/80º. L’interior ha de quedar d’un color rosat però si us agrada més fet augmenteu-ne el temps. Deixeu refredar i talleu a talls molt prims.
Serviu amb mostassa, compota de poma, o chutney.
FILET DE BOU |
de poc fet a mig fet |
38º |
55º |
ROSTIT DE BOU |
85º |
90º |
|
PIT DE BOU |
90º |
95º |
|
FILET DE VEDELLA |
mig fet |
50º |
55º |
LLOM DE VEDELLA |
mig fet |
50º |
55º |
ROSTIT DE VEDELLA |
68º |
74º |
|
CUIXA DE XAI |
mig feta |
65º |
70º |
CUIXA DE XAI |
molt feta |
80º |
85º |
ROSTIT DE SENGLAR |
75º |
78º |
|
POLLASTRE |
80º |
85º |
|
ÀNEC |
80º |
90º |
|
INDIOT |
80º |
90º |
Sopa Sapastra 