Ganyips

No, no és que ara us vulgui explicar una cosa tan fàcil de preparar com les postres de músic o grana o grana de capellà o nyoca o fruits secs. El que passa és que darrere d’aquesta idea general d’un plat de fruits secs s’hi ha anat arrapant algun element forà que de tant veure’l en escena ja no se n’estranya ningú: el cacauet. Jo, amb aquell esperit rebel, de fàcil rebel·lió perquè és incruenta, me’ls deixo en el plat. A veure si algú entén que protesto.

Ja sé que aquest algú dirà: forà? D’on surt aquest ara? Sí, efectivament, avui res no és forà i la mescla enriqueix, però dic forà en el sentit que, parlant de postres, no d’aperitiu ni de berenar, no l’hi veig el lloc. És com si hi acceptéssim les llavors de gira-sol o el blat de moro torrat, etc. No us sembla tot plegat una deriva cap al galliner?

Digueu-me il·lús si voleu, però aquestes postres les veig millor entre ametlles, avellanes, pinyons (que no siguin xinesos, si us plau), nous, figues i panses, em sembla un conjunt més a prop de la civilització.

Recuperar una cassola de ferro fos

De vegades l’aspecte rovellat d’una cassola de ferro fos pot fer-te pensar que no tindrà mai més remei. Aquest moment de debilitat en què et trobes després de l’herència inesperada de l’àvia, la tia o la mare, pot fer-te creure que no hi ha més esperança pel seu ús. Afortunadament, un bon atuell d’aquestes característiques, en poc temps es pot recuperar com nou si hi dediques una mica de feina.

La manera de procedir:

-Neteja la cassola de ferro amb aigua calenta sabonosa. Això t’ajudarà a treure l’òxid que hi hagi superficial. Eixuga-la ben bé amb paper de cuina.

-Utilitza un fregall d’acer per treure l’òxid solt de l’interior i exterior de l’atuell. Si està molt perjudicada pot ser que et calgui més d’un fregall, perquè fregar intensament els destrueix ràpidament. Renta i eixuga la cassola per segon cop de la mateixa manera que abans.

-Cobreix la part malmesa de la cassola (interior i exterior si cal) amb una capa espessa de llard.

-Col·loca dues reixes de forn tan avall com ho permetin les guies. Escalfa el forn a 180º C.

-Posa la cassola greixada cap per avall a la reixa de sobre, al centre del forn, i a la de sota un full de paper de forn perquè absorbeixi els degoteigs.

-Programa el forn durant una hora. Passat el temps, apaga el foc i deixa-la dins fins que es refredi del tot.

-Neteja-la de l’excés de greix. Ara tens la cassola curada i a punt per tornar-la a fer servir. Segur que a ella li faria il·lusió.

 

Rossinyols

Ja podeu veure que de vegades les coses no són com semblen. Bolets al juliol? Doncs sí, això mateix, els nostres amics de Montseny han fet una bona collida aquests darrers dies.

Enlloc de mirar el cel mirem el calendari i fem el canvi de roba com abans feien els tranviaires: quan mana la companyia. No sigueu mesells i aneu a bosc!

Fonoll

Fa uns mesos parlàvem de la pasta amb sardines, bé doncs: ja ha arribat el moment dels brots tendres de fonoll. Aprofiteu el moment i recolliu-ne per fer aquest magnífic plat de la cuina palermitana; aquí us deixo la recepta del senyor Pasqualino Marchese.

Barcelona i els fideus de rosca

Rosca de fideus

Aquest dia vam anar a comprar fideus. Habitualment, com que ja sé que no és una cosa fàcil des de Barcelona, compro Sanmartí (Caldes de Montbuí) o Canigó (St. Hilari Sacalm) allà on els veig.  Sé que quan sóc a Vic els trobo en un forn prop de la plaça o, si per exemple sóc a Vilassar, sé que també els tenen a la Cooperativa, o si passo per Olot també conec una graneria que n’hi ha. El problema és que de vegades no hi penso quan hi sóc i el rebost va minvant. Habitualment, mai sóc per Caldes o St. Hilari, és evident que allà també es deuen trobar tenint com tenen la fàbrica al costat.

 

Però no a Barcelona. Aquí és una missió gairebé impossible, de vegades es troba algun número massa prim al mercat del Ninot. Costa d’entendre però la distribució a la capital no deu rebre l’interès dels nostres comerços. No ho entenc, prefereixen tenir pastes de tot arreu: italianes, és clar, japoneses, xineses, fins i tot unes de colombianes vaig veure a can Quilez (aquesta bodega disfressada d’antiga adrogueria). Però les clàssiques rosques de fideus per fer a la cassola no hi són. És dir, sí que hi ha fideus si et conformes amb qualsevol cosa; però si estàs fent una despesa considerable quan compres tot el contingut del plat (gambes, escamarlans, sípia, cloïsses, etc.), ara ho has d’espatllar amb una pasta mediocre?

 

Parlant de qualitat, a part de les farines, i com és lògic de pensar, hi ha la importància del lloc de captació de l’aigua. Els fabricants ho saben i ho deixen clar, com els esmentats més amunt; altres com Pedragosa (Sta Perpètua de Mogoda) asseguren al seu web que fan servir aigua del Pirineu; no expliquen, però, com la fan arribar al Vallès.

 

Dels que fan a Perla de Segre (Ponts) no en podem dir gran cosa perquè no els hem trobat mai per aquests verals; uns amics de Ponts me n’han parlat molt bé i ara tenen l’encàrrec de fer-me’n arribar i, per tant, esperem tenir ocasió de poder-los tastar aviat.

Pasta de sopa de Perla de Segre.

Suposo que hauré de fer un viatge a Itàlia per poder comprar pasta catalana, potser seran els italians els que faran ressorgir el tradicional fideu de rosca i diran que és de collita pròpia com passa amb l’oli. No us estranyi! Aquí no hi ha interès, altrament estic segur que els fabricants farien arribar el producte on calgués.

Trinxat de la Moli

Aprofitem que la Montserrat Molinos ens ha enviat  la seva recepta de trinxat per fer-nos ressò de la propera Festa del Trinxat que se celebrarà a Puigcerdà el dia 22 (per més informació al cartell hi ha l’enllaç).

Ingredients:

–          1 col d’hivern

–          4 patates mitjanes

–          1 ceba

–          5 alls

–          2 talls de cansalada

Procediment:

Triem la col desestimant els troncs de les fulles. Posem aigua a bullir amb una ceba per aromatitzar, les fulles de la col i les patates mal tallades. Un cop hagi bullit, coleu i deixeu escórrer bé. Premseu una mica amb una espàtula.

En una cassola fregim els alls a poc a poc, simplement per aromatitzar l’oli, els retirem. Fregim la cansalada tallada a trossets, la retirem.  En aquest oli hi passem tot el que hem bullit, un cop passat, xafem amb una forquilla de fusta. Hi posem la cansalada i els alls pelats i tallats petits. Tornem a xafar amb la forquilla de fusta . Que tot plegat quedi enrossit. Podem donar-li la forma d’una truita o bé servir-ho a la mateixa cassola amb una forquilla de fusta clavada al mig.

Trinxat de Germans Bertran (Prats i Sansor).

Idò D.O. Balear

A Barcelona, al carrer Viladomat 43, ha obert Idò Balear, un centre de difusió de les illes. Ells en diuen “la nostra illa a Barcelona”. El cert és que n’hi ha prou amb entrar-hi per sentir-se en aquella benaurada terra. I més si no us priveu de tastar un robiol i bereneu com si haguéssiu tornat a la infantesa i de cop duguéssiu pantalons curts.

Can Not, Porreres

Hi trobareu una bona oferta de vins, formatges, embotits, pastes, confitures, galetes, sal, ganyips, etc. Només pel fet de retrobar-se amb el gust d’un bon camallot o d’aquesta llonganissa de Can Not que veieu aquí ja paga la pena.

Visiteu-los si podeu o, si us queda lluny, us anticipo que sembla que aviat oferiran un servei de tramesa des del web.

Cursos de l’Espigall a Can Draper

Can Draper, L’Ametlla del Vallès

CURSOS D’HORTA ECOLÒGICA I VARIETATS ANTIGUES:

22 i 29 de març i 12 d’abril, a càrrec de Jordi Puig. Inscripcions: comandes@espigall.cat

Taller: HÀBITS DE VIDA SALUDABLES. Impartit per: Joan Terricabres

Informació: jordi@espigall.cat – T: 670.267.274

CURS D’HORT URBANS AMB VARIETATS LOCALS

24 i 31 de maig. Inscripcions: comandes@espigall.cat

L’Espigall SCP – Can Draper – Autovia C-17 sortida l’Ametlla / Llerona.

Pintxo Amaya: tonyina picant

Al meu permís de conduir diu 24/07/1979 quan es refereix a la primera expedició. Això posa data a la meva descoberta del pintxo Amaya de què us parlaré avui. Significa que uns mesos abans d’això vaig descobrir l’AMAYA, avui un restaurant molt més seriós que no era (com tot el barri), perquè anava a una escola de conducció que estava a la Rambla entre el frontó Colom i aquest restaurant. Aleshores l’establiment tenia un taulell a l’entrada amb una oferta per picar que se m’enduia la vista; i d’entre les coses que més em seduïen hi havia la tapa que jo personalment sempre més he anomenat pintxo Amaya consistent en: tonyina picant, pebrot de piquillo, bitxo (piparra, guindilla) i oliva farcida d’anxova.

La construcció és molt senzilla: cal comprar un bon llom de tonyina amb oli i tallar-lo a bocins quadrats d’uns dos centímetres, posar-hi un parell de gotes de Tabasco verd, cobrir el llom amb el piquillo i punxar-ho pel damunt amb un escuradents que hagi punxat primer l’oliva i després el bitxo. Les piparras que faig servir són dolces, per això hi ha d’anar el Tabasco, però si en trobeu amb la intenció deguda, no cal més picant. Tingueu en compte que per qüestions pràctiques i també gustatives cal que tot pugui entrar d’un cop a la boca.

 

Parlo de quan Barcelona no era aquest parc temàtic en què s’ha convertit avui, dedicat en tot i per a tot al turisme i no es parlava de tapes si no era en alguns llocs d’ascendència basca o navarresa; aquesta era la gràcia que jo trobava a l’Amaya, la peculiaritat i, és clar, l’oferta que no es veia pas als bars avorrits de patates fregides.

Si avui voleu anar una mica orientats i no fer el passerell visiteu Mi blog de pintxos, em sembla que ens hi pot ajudar.

Nota bene: la foto no correspon al pintxo Amaya ni tampoc als que avui hem menjat a casa (han volat abans que pensés en fer la foto). Un altre dia serà…

Gran Recapte 2013

Us convidem a participar en la difusió del Gran Recapte 2013 del Banc d’Aliments. Es tracta d’animar-vos perquè us feu voluntaris i participeu en les donacions d’aliments del Gran Recapte.
El Gran Recapte es duu a terme simultàniament als quatre Bancs d’Aliments de Catalunya, l’objectiu és donar resposta a les urgències alimentàries dels més necessitats. Es calcula que actualment un 20% de la població viu en situació de pobresa a Catalunya; són persones que requereixen de solidaritat per no acabar marginades. L’any passat es van recollir 2.727.000 kg amb l’ajuda de 13.000 voluntaris en més de 1000 punts de recollida. La fita per a l’edició d’enguany és assolir 3.000.000 kgs gràcies a la col·laboració de 15.000 voluntaris. El Gran Recapte 2013 es durà a terme pel Banc dels Aliments de Catalunya els dies 29 i 30 de novembre de 2013.

Sigueu voluntaris! Feu donacions!

• • Banc dels Aliments de Barcelona
  • 93 346 44 04
  • granrecapte@bancdelsaliments.org
• • Banc dels Aliments de Girona
  • 972 223 463
  • info@bancdelsalimentsgirona.org
• • Banc dels Aliments de Lleida
  • 973 257 612
  • info@bancalimentslleida.cat
• • Banc dels Aliments de Tarragona (Reus)
  • 977 757 444
  • bancreus@yahoo.es

Avui un llibre

Las verduras de muchas maneras, de Karin Leiz i amb il·lustracions de Juliet Pomés.

Es tracta d’un interessant receptari indexat a partir de cada una de les 37 verdures que recull. Són receptes d’arreu del món, algunes ben populars però d’altres no gens. Diríem que en general hi ha molt per aprendre, o per repensar el tractament que donem a algunes verdures, potser per massa habituals.

Farfalle amb fonoll i vinagre balsàmic, Puré d’arrel d’api, Bledes escabetxades, Albergínies amb oli i romaní, Perdius amb farcellets de col, etc., són algunes propostes de les més de mil receptes que conté el llibre.

Las verduras de muchas maneras

Dades: 25 €, RBA, 978-84-9298-186-1.

Compartiu:

Fa un temps vam ampliar el Blogroll amb un apartat anomenat Productes. Aquí pretenem d’anar introduint tots els proveïdors útils que coneguem i als que puguem fer comandes a través de la xarxa. El requisit és que toquin, poc o molt, qualsevol dels diversos aspectes de la cuina.

Avui volem destacar la professionalitat de mariskito.com. Fa poc ens hem deixat temptar per una de les seves propostes i la veritat és que ja estem buscant l’excusa per repetir-ho. Es tracta d’un lliurament eficaç en 48 hores, ben empaquetat, ben refrigerat i d’una qualitat excel·lent. Cal avisar aquí als malpensats que nosaltres no som part de l’empresa ni gaudim de cap mena de benefici de res (pot semblar estrany en aquests temps que vivim, oh sorpresa!), és així mateix, si ho voleu creure.

Granja Armengol

A Barcelona, prop del mercat del Ninot (Còrsega / Casanova) ha obert una nova botiga la granja Armengol de Gurb (Osona). Hi trobareu els seus productes de reconeguda trajectòria. Els no barcelonins, teniu un seguit d’opcions si consulteu les altres botigues al seu web, on també se suggereixen algunes receptes.

Iogurts

Han sortit al mercat uns iogurts artesans fets amb matèries de primera qualitat del Berguedà. Són fets amb llet d’Avià i melmelades d’Olvan (Casabella Natura). L’empresa productora, DELÍCIES DEL BERGUEDÀ, ajuda nois i noies amb dificultats i els ofereix una sortida laboral. Ens en fem ressò perquè creiem que la proposta ho mereix, ara només cal que la gent els conegui perquè puguin augmentar-ne la producció.
Són molt bons!

Aquí us deixo un article recent de La Vanguardia.

Revista on line

L’estiu passat va aparèixer el primer número de Sal y Pimienta una revista on line d’interès, i ara ha aparegut el segon número que, seguint el calendari, està dedicat a la tardor per bé que no vol arribar.

Temps de bolets

El vent

Ahir a l’Estanc em van dir que el vent havia tombat l’alzina de la carretera. No m’ho podia creure. Hi vaig anar, semblava que no podia ser però era cert: l’alzina centenària estava sent tractada d’alguna malura que no sé explicar i no ho va poder resistir. Amb un forat a la base de la soca que l’afeblia, va tombar al damunt de la carretera. Els que ho van veure diuen que els va donar temps d’aturar-se i d’avisar els que feien camí en sentit contrari, i expliquen que anava caient lentament, lentament…

A migdia ja hi havia un home amb un xerrac que en feia llenya.

El temps que fa

…fa meravelles i ous de reig.

Avui un llibre

La cuina de les quatre estacions de Pep Salsetes (Rourich-Malhivern). Es tracta d’un petit llibre sense pretensions però que dóna les bases d’allò que podríem dir-ne la cuina tradicional. Destaca precisament per la seva modesta frescor: a part de recordar-nos els productes que el calendari ens dóna d’una manera natural (això és, en el seu millor estat de producció), ens il·lustra sobre les tècniques bàsiques que sí, ja ho sé, tots diem que sabem però que sembla que oblidem massa sovint per mor de la pressa o digueu-li com vulgueu anomenar la particular excusa.
El fet és que un repàs per aquestes beceroles del davantal no ens va tan malament; podem ampliar coneixements sobre el sofregit, la samfaina, l’ofegat, el rostit, la picada, bullir, fregir… Per exemple, hi trobareu ben explicada la importància de l’ordre en què es fregeixen els elements a l’hora de fer els diversos tipus de sofregit. Ja sabeu, pilar indispensable de tants i tants plats. O també hi podem destacar la importància de l’ús de la cassola en el rostit, ara que sembla que tot ha d’anar al forn perquè a les cases en tenim de molt evolucionats tècnicament, però que per molt que ho siguin no donen el mateix acabat al plat.
El llibre també té un receptari interessant que fa cas a l’enunciat i segueix el curs de les estacions amb els productes que toca. Si en Josep L. Sabatés (Pep Salsetes) m’ho permet ja en destacarem algun més endavant.

L’Estanc

Ahir vaig anar a comprar el diari i en Josep de l’Estanc em va dir que havia trobat rossinyols.
Ja és dir molt!