Sopa Sapastra

Quadern de cuina per a ociosos


1 comentari

Ganyips

cacauet

No, no és que ara us vulgui explicar una cosa tan fàcil de preparar com les postres de músic o grana o grana de capellà o nyoca o fruits secs. El que passa és que darrere d’aquesta idea general d’un plat de fruits secs s’hi ha anat arrapant algun element forà que de tant veure’l en escena ja no se n’estranya ningú: el cacauet. Jo, amb aquell esperit rebel, de fàcil rebel·lió perquè és incruenta, me’ls deixo en el plat. A veure si algú entén que protesto.

Ja sé que aquest algú dirà: forà? D’on surt aquest ara? Sí, efectivament, avui res no és forà i la mescla enriqueix, però dic forà en el sentit que, parlant de postres, no d’aperitiu ni de berenar, no l’hi veig el lloc. És com si hi acceptéssim les llavors de gira-sol o el blat de moro torrat, etc. No us sembla tot plegat una deriva cap al galliner?

Digueu-me il·lús si voleu, però aquestes postres les veig millor entre ametlles, avellanes, pinyons (que no siguin xinesos, si us plau), nous, figues i panses, em sembla un conjunt més a prop de la civilització.

Anuncis


Deixa un comentari

Recuperar una cassola de ferro fos

De vegades l’aspecte rovellat d’una cassola de ferro fos pot fer-te pensar que no tindrà mai més remei. Aquest moment de debilitat en què et trobes després de l’herència inesperada de l’àvia, la tia o la mare, pot fer-te creure que no hi ha més esperança pel seu ús. Afortunadament, un bon atuell d’aquestes característiques, en poc temps es pot recuperar com nou si hi dediques una mica de feina.

staub

La manera de procedir:

-Neteja la cassola de ferro amb aigua calenta sabonosa. Això t’ajudarà a treure l’òxid que hi hagi superficial. Eixuga-la ben bé amb paper de cuina.

-Utilitza un fregall d’acer per treure l’òxid solt de l’interior i exterior de l’atuell. Si està molt perjudicada pot ser que et calgui més d’un fregall, perquè fregar intensament els destrueix ràpidament. Renta i eixuga la cassola per segon cop de la mateixa manera que abans.

-Cobreix la part malmesa de la cassola (interior i exterior si cal) amb una capa espessa de llard.

-Col·loca dues reixes de forn tan avall com ho permetin les guies. Escalfa el forn a 180º C.

-Posa la cassola greixada cap per avall a la reixa de sobre, al centre del forn, i a la de sota un full de paper de forn perquè absorbeixi els degoteigs.

-Programa el forn durant una hora. Passat el temps, apaga el foc i deixa-la dins fins que es refredi del tot.

-Neteja-la de l’excés de greix. Ara tens la cassola curada i a punt per tornar-la a fer servir. Segur que a ella li faria il·lusió.

 

Bon Nadal!

Deixa un comentari

 

 

el fondista


Deixa un comentari

Rossinyols

Ja podeu veure que de vegades les coses no són com semblen. Bolets al juliol? Doncs sí, això mateix, els nostres amics de Montseny han fet una bona collida aquests darrers dies.

rossinyolsEnlloc de mirar el cel mirem el calendari i fem el canvi de roba com abans feien els tranviaires: quan mana la companyia. No sigueu mesells i aneu a bosc!


Deixa un comentari

Fonoll

fonoll_1Fa uns mesos parlàvem de la pasta amb sardines, bé doncs: ja ha arribat el moment dels brots tendres de fonoll. Aprofiteu el moment i recolliu-ne per fer aquest magnífic plat de la cuina palermitana; aquí us deixo la recepta del senyor Pasqualino Marchese.


Deixa un comentari

Barcelona i els fideus de rosca

Rosca de fideus

Rosca de fideus

Aquest dia vam anar a comprar fideus. Habitualment, com que ja sé que no és una cosa fàcil des de Barcelona, compro Sanmartí (Caldes de Montbuí) o Canigó (St. Hilari Sacalm) allà on els veig.  Sé que quan sóc a Vic els trobo en un forn prop de la plaça o, si per exemple sóc a Vilassar, sé que també els tenen a la Cooperativa, o si passo per Olot també conec una graneria que n’hi ha. El problema és que de vegades no hi penso quan hi sóc i el rebost va minvant. Habitualment, mai sóc per Caldes o St. Hilari, és evident que allà també es deuen trobar tenint com tenen la fàbrica al costat.

 Fideus de quatre números.

Però no a Barcelona. Aquí és una missió gairebé impossible, de vegades es troba algun número massa prim al mercat del Ninot. Costa d’entendre però la distribució a la capital no deu rebre l’interès dels nostres comerços. No ho entenc, prefereixen tenir pastes de tot arreu: italianes, és clar, japoneses, xineses, fins i tot unes de colombianes vaig veure a can Quilez (aquesta bodega disfressada d’antiga adrogueria). Però les clàssiques rosques de fideus per fer a la cassola no hi són. És dir, sí que hi ha fideus si et conformes amb qualsevol cosa; però si estàs fent una despesa considerable quan compres tot el contingut del plat (gambes, escamarlans, sípia, cloïsses, etc.), ara ho has d’espatllar amb una pasta mediocre?

 Sanmartí: fideu rosca de número baix.

Parlant de qualitat, a part de les farines, i com és lògic de pensar, hi ha la importància del lloc de captació de l’aigua. Els fabricants ho saben i ho deixen clar, com els esmentats més amunt; altres com Pedragosa (Sta Perpètua de Mogoda) asseguren al seu web que fan servir aigua del Pirineu; no expliquen, però, com la fan arribar al Vallès.

 Perla de Segre, catàleg.

Dels que fan a Perla de Segre (Ponts) no en podem dir gran cosa perquè no els hem trobat mai per aquests verals; uns amics de Ponts me n’han parlat molt bé i ara tenen l’encàrrec de fer-me’n arribar i, per tant, esperem tenir ocasió de poder-los tastar aviat.

Pasta de sopa de Perla de Segre.

Pasta de sopa de Perla de Segre.

Suposo que hauré de fer un viatge a Itàlia per poder comprar pasta catalana, potser seran els italians els que faran ressorgir el tradicional fideu de rosca i diran que és de collita pròpia com passa amb l’oli. No us estranyi! Aquí no hi ha interès, altrament estic segur que els fabricants farien arribar el producte on calgués.


5 comentaris

Trinxat de la Moli

Aprofitem que la Montserrat Molinos ens ha enviat  la seva recepta de trinxat per fer-nos ressò de la propera Festa del Trinxat que se celebrarà a Puigcerdà el dia 22 (per més informació al cartell hi ha l’enllaç).

cartell-festa-trinxat

Ingredients:

–          1 col d’hivern

–          4 patates mitjanes

–          1 ceba

–          5 alls

–          2 talls de cansalada

Procediment:

Triem la col desestimant els troncs de les fulles. Posem aigua a bullir amb una ceba per aromatitzar, les fulles de la col i les patates mal tallades. Un cop hagi bullit, coleu i deixeu escórrer bé. Premseu una mica amb una espàtula.

En una cassola fregim els alls a poc a poc, simplement per aromatitzar l’oli, els retirem. Fregim la cansalada tallada a trossets, la retirem.  En aquest oli hi passem tot el que hem bullit, un cop passat, xafem amb una forquilla de fusta. Hi posem la cansalada i els alls pelats i tallats petits. Tornem a xafar amb la forquilla de fusta . Que tot plegat quedi enrossit. Podem donar-li la forma d’una truita o bé servir-ho a la mateixa cassola amb una forquilla de fusta clavada al mig.

Trinxat de Germans Bertran (Prats i Sansor).

Trinxat de Germans Bertran (Prats i Sansor).