Avui un llibre

Las verduras de muchas maneras, de Karin Leiz i amb il·lustracions de Juliet Pomés.

Es tracta d’un interessant receptari indexat a partir de cada una de les 37 verdures que recull. Són receptes d’arreu del món, algunes ben populars però d’altres no gens. Diríem que en general hi ha molt per aprendre, o per repensar el tractament que donem a algunes verdures, potser per massa habituals.

Farfalle amb fonoll i vinagre balsàmic, Puré d’arrel d’api, Bledes escabetxades, Albergínies amb oli i romaní, Perdius amb farcellets de col, etc., són algunes propostes de les més de mil receptes que conté el llibre.

Las verduras de muchas maneras

Dades: 25 €, RBA, 978-84-9298-186-1.

Avui un llibre

La cuina de les quatre estacions de Pep Salsetes (Rourich-Malhivern). Es tracta d’un petit llibre sense pretensions però que dóna les bases d’allò que podríem dir-ne la cuina tradicional. Destaca precisament per la seva modesta frescor: a part de recordar-nos els productes que el calendari ens dóna d’una manera natural (això és, en el seu millor estat de producció), ens il·lustra sobre les tècniques bàsiques que sí, ja ho sé, tots diem que sabem però que sembla que oblidem massa sovint per mor de la pressa o digueu-li com vulgueu anomenar la particular excusa.
El fet és que un repàs per aquestes beceroles del davantal no ens va tan malament; podem ampliar coneixements sobre el sofregit, la samfaina, l’ofegat, el rostit, la picada, bullir, fregir… Per exemple, hi trobareu ben explicada la importància de l’ordre en què es fregeixen els elements a l’hora de fer els diversos tipus de sofregit. Ja sabeu, pilar indispensable de tants i tants plats. O també hi podem destacar la importància de l’ús de la cassola en el rostit, ara que sembla que tot ha d’anar al forn perquè a les cases en tenim de molt evolucionats tècnicament, però que per molt que ho siguin no donen el mateix acabat al plat.
El llibre també té un receptari interessant que fa cas a l’enunciat i segueix el curs de les estacions amb els productes que toca. Si en Josep L. Sabatés (Pep Salsetes) m’ho permet ja en destacarem algun més endavant.