El te al món

Els 5 principals productors mundials de te:

	País	Producció 2011 (en tones)	% del total mundial	% canvi respecte 2010
1	Xina	1.640.310	35,13	+ 11,77
2	Índia	966.733	20,70	– 2,46
3	Kenya	377.912	8,09	– 5,28
4	Sri Lanka	327.500	7,01	– 1,17
5	Turquia	221.600	4,74	– 5,70

XINA

Amb 17 províncies la Xina produeix la varietat més gran de tes de qualitat: blancs, negres, verds, Oolong, premsats i aromatitzats. No se n’especifica la plantació ni la collita perquè es mesclen per assegurar-ne qualitat i preu constants.

Yunnan: te negre similar al d’Assam, l’únic xinès que permet llet. És ple i sense astringència, té una densitat que resta temps a la boca. Aigua: 95º – Infusió: 5’.

Yunnan Pu-Erh: és conegut com a te vermell, reputat pels seus efectes sobre la salut. Aigua: 95º – Infusió: 3’ / 4’.

China Keemun: un dels més importants de la Xina. Fulles negres i molt enrotllades. Líquid amb  aroma que recorda l’orquídia. Aigua: 95º – Infusió: 5’.

Pai Mu Tan: anomenat te blanc. La seva fermentació especial produeix una infusió lleugera. Aigua: 85º – Infusió: 7’.

China Lapsang Souchong: negre de fulla gran, fumat. Aigua: 95º -Infusió: 5’ / 7’.

Tuocha: regió de Yunnan, té forma de niu premsat. Dóna una infusió de sabor simple i terrosa, com altres Pu-erh. Aigua: 95º – Infusió: 5’.

Tuancha (Tea balls): premsat en forma de boles amb aromes terroses.

Dschuan Cha (rajola de te): és més curiós que no pas útil, té negre molt triturat i premsat amb relleus decoratius. No destaca pel seu sabor.

China Gunpowder: és el te verd més popular a la Xina. Fa una infusió brillant i una mica amarga. Aigua: 85º – Infusió: 3’ / 4’.

China Chum Mee: molt conegut a la Xina, la forma recorda petites celles (per això el nom que rep en anglès: eyebrows). Fulles fines i allargades de color de jade que donen una infusió pàl·lida, clara i de gust suau. Aigua: 80º – Infusió: 3’ / 4’.

China Jasmin special Dragon Phoenix Pearl: Un dels més preuats. Les fulles són enrotllades a mà seguint una tradició de fa més de 100 anys. Amb una delicada aroma de llessamí.

Te xinès de roses: negre amb pètals de rosa. Aigua: 95º – Infusió: 3’.

Te xinès de llessamí: flors de llessamí i fulles de te fresques, lleument fermentat que en assecar-se obté l’incomparable aroma. Aigua: 95º – Infusió: 3’.

ÍNDIA

La producció representa un terç de la producció mundial. Els tes de l’Índia són molt diferents els uns dels altres perquè d’una regió a altra les condicions climàtiques i el relleu són molt diversos; també perquè les plantacions no sempre són cultivades amb el mateix tipus de te: a Assam la camellia assamica, al sud de l’Índia la camellia sinensis, a Darjeeling hi ha presència de les dues varietats i a més a més hi ha hibridacions.

Darjeeling

Els Darjeeling són tes d’altitud, cultivats a les plantacions situades entre 400 i 2500 metres als contraforts de l’Himàlaia, als voltants de Darjeeling, una vila relativament important coneguda per la frescor i la puresa del seu clima.

La primera plantació va ser creada per anglesos el 1856: Tukvar (després anomenat Puttabong) i North Tukvar. La qualitat dels tes aconseguits i l’èxit obtingut va incitar a crear-ne ràpidament d’altres: Dooteriah el 1859, Ging, Ambootia, Tukdah, Phoobsering entre 1860 i 1864, Badamtam, Makaibari una mica més tard.

El desenvolupament de Darjeeling va ser molt ràpid, avui hi ha més de 90 plantacions. Antigament, eren classificades en tres categories en funció especialment de l’altitud. Si aquestes categories tenien algun sentit en termes de prestigi, avui ja no en tenen cap. La qualitat de les collides ha millorat tant a totes les plantacions, que no depèn tant de l’altitud com de la competència del plantador.

A causa del preu tan elevat que té, el Darjeeling és un te reservat a l’exportació. Es ven de dues maneres: 1) blend : barreja de diferents plantacions, sota la denominació genèrica “Darjeeling”; 2) en caixes d’origen per collites especialment bones o rares; en aquest cas duen la traçabilitat: nom de la plantació, grau, número de lot, etc.

El Darjeeling és un dels tes amb més prestigi del món. El gust i perfum poden ser extremadament diferents d’una collita a altra i d’un productor a un altre. Tot plegat depèn del moment de la collida o “flush” (primavera, estiu, tardor, munsó), de la manera amb què es fa la collita, de les condicions climàtiques, de l’altitud i l’orientació de la plantació segons les hores d’insolació, de la distribució de les plantes: originàries de Xina, d’Assam, etc., del sòl de la plantació, una mica com passa amb el món del vi.

La collita de primavera: És la primera de les cinc collites de l’any, a Darjeeling es fa habitualment de finals de febrer a finals d’abril. És un esdeveniment esperat per tots els amants del te del món sencer perquè, produïts en quantitats molt limitades, els Darjeeling de primavera són tes rars, d’una gran riquesa aromàtica, que han rebut el sobrenom de «el xampany del te» per la seva finor. Els Darjeeling de primavera són tes molt fràgils, que envelleixen malament donada la seva frescor i que per tant s’han de degustar els primers, això és: entre els nou i dotze mesos després de la collita. La planta del te ha estat deixada tot l’hivern en repòs i els seus brots estan carregats d’olis essencials. Totes les primeres collites de l’any contenen una proporció molt gran d’aquests llucs; i es reconeix els Darjeeling de primavera per la verdor que desprèn la fulla en infusió. Són joves i lleugers, i el seu buquet és fresc i viu. Més que la resta de l’any la collita de primavera està determinada per les condicions climàtiques que la precedeixen: la qualitat i gust dels tes en depèn estretament, i una mateixa plantació pot donar tes diferents d’un anyada a una altra. Cada any, els experts de cada segell comercial han d’anar a Darjeeling per tastar la producció de cada plantació i fer la selecció abans de la compra i expedició.

Collita intermèdia: Es tracta d’una collita força rara que es fa a començaments de maig a certes plantacions i que ajunta la verdor de collites de primavera amb la rodonesa de les d’estiu.

Collita d’estiu: Aquesta collita es fa entre maig i juny durant l’estació càlida que precedeix el monsó. La fulla és més fosca que la d’estiu, té un color bru i de talla petita. La infusió es brillant, daurada i de buquet poderós, igualment molt aromàtica i relativament astringent, llarga a la boca i sovint amb gust de fruita madura.

Collita de monsó: Produït de juliol a setembre, el te de monsó és de menys qualitat que el de les altres collites. Té manca de sol.

Collita de tardor: Aquesta collita dóna tes de fulles llargues. La infusió és més fosca i l’aroma més poderós.

Darjeeling semi-fermentat: Els tes semi-fermentats són una especialitat de Taiwan i de Fujian a la Xina. És molt infreqüent que altres països en produeixin.

Darjeeling verd: Tradicional a la Xina i al Japó, el te no-fermentat és una raresa a l’Índia del Nord.

Darjeeling: tes amb aromes diverses segons l’època de l’any de la collita (flush). Les fulles verdoses dels collits en First Flush (d’abril a maig) produeixen una infusió astringent i perfumada. El sabor dels del Second Flush (de juny a agost) és més suau i definit. Els tes de tardor (de novembre a desembre) combinen l’astringència dels primers amb el sabor més madur dels segons.

Darjeeling Seeyok (First flush): agradable i de fulla fina per l’alta proporció de Sinensis, amb molts golden tips. Fresc, d’exquisida aroma i d’insuperable qualitat. Aigua: 95º – Infusió: 2’.

Darjeeling Tongsong (Cultiu ecològic): especiat lleument floral. Aigua: 95º – Infusió: 3’.

Darjeeling Margaret’s Hope (Second flush): Margaret’s Hope és una de les plantacions més famoses. Amb cos, sabor intens i una aroma deliciosa. Aigua: 95º – Infusió: 3’.

Assam

La província d’Assam està situada al nord-est de l’Índia, a l’est de Darjeeling entre Bangladesh, Myanmar (Birmanie) i la Xina. És una regió de poca altitud, travessada pel riu Brahmapoutre i els seus afluents, que fins a començament del segle XX, era ben cobert pel bosc tropical. És molt fèrtil, produeix més de la meitat de tes d’Índia. El règim de pluges és semblant al de Darjeeling (estació seca de novembre a gener i pluges d’abril a setembre), per bé que més important. Només hi ha dues collites perquè la de primavera no es dóna més que rarament. L’essencial de la producció es fa entre abril i octubre.

Els tes d’Assam són vigorosos, especiats, tànnics i astringents, molt típics d’allò que se sol anomenar “el gust britànic”. La infusió és molt fosca, pot suportar una mica de llet.

Són tes que entren a totes les mescles possibles del matí i que no mesclats han de ser vents sota la denominació d’origen, amb el nom del productor.

Assam: tes ortodoxos, amb molt de cos i sabor, acolorits i amb força. Aigua: 95º – Infusió: 3’/4’.

Assam Panitola: moderadament especiat. Per a paladars exigents.

Assam Hajua: fort i amb substància.

Assam Namdang: infusió fosca i forta. Recomanat per prendre amb llet.

Nilagiri

La regió de Nilagiri està situada al sud de l’Índia i és la segona regió quant a producció després d’Assam. Aquesta regió de planes, amb la mateixa altitud que les de Sri Lanka, ofereix tes de fulla regular, de gust rodó i saborós, que recorden les de Sri Lanka. Les muntanyes de Nilgiri donen una infusió tonificant i aromàtica, sense amargor. Es fa servir per mesclar amb altres pel seu agradable sabor, però no té gaire caràcter.

Nilgiri Thiasola: una plantació del sud que produeix tes semblants als d’Assam o Dooars. Aigua: 95º – Infusió: 3’.

Dooars

Regió a l’oest d’Assam, on els tes són particularment aromàtics i acolorits. Evoquen certs tes d’estiu de Darjeeling aliats amb la rodonesa i força dels d’Assam.

Kangra

Situat al sud de Catxemira, la vall de Kangra dóna tes poderosos i aromàtics.

Terai

Tes de plana on les plantacions són situades al sud de Darjeeling, a una alçada al voltant dels 300 m. La infusió és acolorida i té un gust poderós i constant.

KENYA

S’acostumen a vendre per mesclar amb tes d’altres procedències. La infusió es consistent, fosca, amb cos i molt de sabor.

Kenya Kraporet: una de las poques plantacions amb tes ortodoxos. Fulla fina amb golden tips i aroma fresca. Aigua: 95º – Infusió: 2’ / 3’.

SRI LANKA

Els tes de les terres altes produeixen infusions excel·lents lleugeres i daurades. Els de mitja alçada són vermellosos i consistents. Els de la terra baixa són negres i forts, habitualment usats per a mescles. Ben conegut de d’alta reputació. Aigua: 95º – Infusió: 3’ / 4’.

Ceylon Pettiagalla: de la regió de Dimbula, fulles regulars i llargues que es despleguen bé en la infusió.

Ceylon Kenilworth: famosa plantació de la regió d’Uva; produeix tes d’alta qualitat, de fulla negra acicular i amb aromes dolces.

Ceylon FP St James: un Ceilan superior (Uva), fulla Pekoe de color vermell brillant i aroma especiada.

Ceylon Aislaby: (Uva), amb molt de cos i aroma, apropiat per a esmorzar.

TURQUIA

Com passa als altres països de la regió, el consum de te va precedir el seu cultiu des que al segle XVI la beguda va ser introduïda per la cort otomana. El cultiu pròpiament hi va començar els anys 1920. Les plantacions ocupen la costa sud del Mar Negre entre Rize i Trabzon i són sovint petites cooperatives. Turquia és el cinquè productor mundial, cobreix el seu consum propi i n’exporta ben poc.

VIETNAM

Abans de la guerra era un gran productor i els darrers anys ha reprès la producció, especialment a les terres altes. Avui és el desè productor mundial.

IRAN

El consum de te a Iran es remunta a la fi del segle XV i deu el seu desenvolupament a la dificultat d’assentar-hi el cafè, aleshores molt apreciat al país, però difícil d’importar. A través de la Ruta de la Seda, el te va anar suplint-lo poc a poc entre els gustos mongols. Però no és fins a finals del segle XIX que una primera temptativa de plantar-lo s’inicia i cal esperar l’inici del XX per la primera collita venuda a mercats locals. Aleshores, les plantacions es desenvolupen ràpidament a la província de Gilan, situada entre el sud de la Mar Càspia i les muntanyes Elbourz. A partir de 1920, la producció agafa importància i avui és el vuitè productor mundial (que consumeix gairebé totalment).

INDONÈSIA

Ja a començament del segle XIX Sumatra i Java produïen te a partir de plantes d’Assam. Fa tes amb cos i rodons que van bé amb llet. És el cinquè productor mundial. La infusió és brillant, lleugera i una mica dolça, similar als de Ceilan de les terres altes.

Java Ciater: recol·lectat en el millor període a Java (agost o setembre), ofereix un líquid daurat. Aigua: 95º – Infusió: 3’ / 4’.

ARGENTINA

Gairebé totes les plantacions es troben a la frontera amb Brasil, a la regió de Misiones.
El mate no té res a veure amb la planta del te, prové d’una planta originària d’Amèrica del Sud (Ilex paraguaiensis), molt rica en mateïna; també se l’anomena Te dels Jesuïtes.

JAPÓ

Només tes verds; de poca infusió.

Sencha Fukujyu: regió de Shizuoka, sota del Fujiyama. De gran qualitat, dóna una infusió brillant i delicada. Aigua: 70º – Infusió: 2’.

Bancha: d’última collita, amb fulles negres i dures. Gust suau i baix en teïna. Aigua: 95º – Infusió: 30”.

Bancha

Genmaicha: amb grans d’arròs i blat inflats, fa una infusió refrescant de color marró clar, lleument salada. Aigua: 95º – Infusió: 1’.

Kokeicha: pólvores premsades en forma d’agulles fines. Infusió groguenca de gust pronunciat. Aigua: 90º – Infusió: 3’.

Matcha: verd en pólvores, el clàssic de la cerimònia del te japonesa. Fa una infusió de color jade, rica i astringent. Aigua: 85º – Infusió: 30”.

BANGLA DESH

Proper al d’Assam aquest te es produeix al nord prop de la frontera amb l’Índia. Acolorit i aromàtic, accepta amb una mica de llet.

TAIWAN

Produeix tes verds, Oolong i negres ortodoxos. Els Oolong són l’especialitat de Formosa. La seva fermentació és una mica més llarga que la dels Oolong de Xina, per tant són més negres i forts.

Formosa Oolong: infusió clara, d’aroma nítida gens amarga. Aigua: 95º – Infusió: 5’/ 7’.

NEPAL

Tes negres tipus Darjeeling.

Finest Nepal Maloom: Maloom és una petita plantació a gran alçada (Himàlaia). Floral i molt aromàtic, similar al de Sikkim però amb el caràcter del millor Darjeeling. Un gust  particular. Aigua: 95º – Infusió: 3’.

MALÀISIA

Petit productor que dóna tes negres amb poc cos.

SIKKIM

Aquest petit país de l’Himàlaia dóna un te fi i aromàtic molt proper (també ho són geogràficament) als millors Darjeeling.

Sikkim: petita plantació amb tes del tipus Darjeeling però amb més cos i gust.

Sikkim Temi (Second Flush): te d’aromes florals amb gran proporció de golden tips, una raresa. Aigua: 95º – Infusió: 3’.

GEORGIA

Els tes cultivats a la riba del Mar Negre han estat seleccionats per llur robustesa i són particularment resistents al fred. Les plantacions de Georgia són les que es troben més al nord del món i, segurament, passen els hiverns més durs que no pas a cap altre lloc.

RUANDA

La producció és molt petita pensant a escala mundial, però s’hi fan tes de qualitat molt interessant.

MAURICI

S’hi produeixen tes diversos, els més cèlebres són apreciats pel seu gust de vainilla.

AÇORES

A l’illa de Sao Miguel. La introducció de la planta als segles XVIII i XIX va ser feta amb finalitats comercials i fou un dels principals pilars de l’economia de l’arxipèlag d’Açores. Avui no té la importància d’altres temps.

REPÚBLICA DE SUD-ÀFRICA

El ben conegut Rooibos no té res a veure amb la planta del te (Camellia sinensis), no es pot considerar que sigui te: es tracta de l’escorça de l’Aspalathus linearis, una planta totalment diferent. Fa una beguda agradable, sense teïna i quasi sense tanins.

Països productors (tones any 2011):

Xina	1640
Índia	966
Kenya	377
Sri Lanka	327
Turquia	221
Vietnam	206
Iran	162
Indonèsia	142
Argentina	96
Japó	82
Tailàndia	73
Bangla Desh	60
Malawi	52
Uganda	35
Tanzània	32
Myanmar	31
Moçambic	27
Ruanda	24
Malàisia	20
Zimbàbue	18

Font: faostat.fao.org