Barcelona i els fideus de rosca

Rosca de fideus

Aquest dia vam anar a comprar fideus. Habitualment, com que ja sé que no és una cosa fàcil des de Barcelona, compro Sanmartí (Caldes de Montbuí) o Canigó (St. Hilari Sacalm) allà on els veig.  Sé que quan sóc a Vic els trobo en un forn prop de la plaça o, si per exemple sóc a Vilassar, sé que també els tenen a la Cooperativa, o si passo per Olot també conec una graneria que n’hi ha. El problema és que de vegades no hi penso quan hi sóc i el rebost va minvant. Habitualment, mai sóc per Caldes o St. Hilari, és evident que allà també es deuen trobar tenint com tenen la fàbrica al costat.

 

Però no a Barcelona. Aquí és una missió gairebé impossible, de vegades es troba algun número massa prim al mercat del Ninot. Costa d’entendre però la distribució a la capital no deu rebre l’interès dels nostres comerços. No ho entenc, prefereixen tenir pastes de tot arreu: italianes, és clar, japoneses, xineses, fins i tot unes de colombianes vaig veure a can Quilez (aquesta bodega disfressada d’antiga adrogueria). Però les clàssiques rosques de fideus per fer a la cassola no hi són. És dir, sí que hi ha fideus si et conformes amb qualsevol cosa; però si estàs fent una despesa considerable quan compres tot el contingut del plat (gambes, escamarlans, sípia, cloïsses, etc.), ara ho has d’espatllar amb una pasta mediocre?

 

Parlant de qualitat, a part de les farines, i com és lògic de pensar, hi ha la importància del lloc de captació de l’aigua. Els fabricants ho saben i ho deixen clar, com els esmentats més amunt; altres com Pedragosa (Sta Perpètua de Mogoda) asseguren al seu web que fan servir aigua del Pirineu; no expliquen, però, com la fan arribar al Vallès.

 

Dels que fan a Perla de Segre (Ponts) no en podem dir gran cosa perquè no els hem trobat mai per aquests verals; uns amics de Ponts me n’han parlat molt bé i ara tenen l’encàrrec de fer-me’n arribar i, per tant, esperem tenir ocasió de poder-los tastar aviat.

Pasta de sopa de Perla de Segre.

Suposo que hauré de fer un viatge a Itàlia per poder comprar pasta catalana, potser seran els italians els que faran ressorgir el tradicional fideu de rosca i diran que és de collita pròpia com passa amb l’oli. No us estranyi! Aquí no hi ha interès, altrament estic segur que els fabricants farien arribar el producte on calgués.

Idò D.O. Balear

A Barcelona, al carrer Viladomat 43, ha obert Idò Balear, un centre de difusió de les illes. Ells en diuen “la nostra illa a Barcelona”. El cert és que n’hi ha prou amb entrar-hi per sentir-se en aquella benaurada terra. I més si no us priveu de tastar un robiol i bereneu com si haguéssiu tornat a la infantesa i de cop duguéssiu pantalons curts.

Can Not, Porreres

Hi trobareu una bona oferta de vins, formatges, embotits, pastes, confitures, galetes, sal, ganyips, etc. Només pel fet de retrobar-se amb el gust d’un bon camallot o d’aquesta llonganissa de Can Not que veieu aquí ja paga la pena.

Visiteu-los si podeu o, si us queda lluny, us anticipo que sembla que aviat oferiran un servei de tramesa des del web.

Puré de verdures

Ingredients: 2 patates, 4 porros, 4 pastanagues.

És un plat molt senzill de fer, un plat casolà d’aquells que dóna el gust inconfusible de cada llar. Insisteixo, és tan senzill que fa un temps no hauria gosat escriure’l i posar-lo aquí, però hi ha qui em diu que no doni res per sabut, que també els interessa el de cada dia. Cada u hi posa la combinació de verdures i les quantitats que prefereix o fins i tot que en un moment donat pot tenir a mà.

Es talla tot petit i se sofregeix amb poc oli a la mateix olla on es farà. Al final s’afegeix la sal i l’aigua que ho cobreixi i es deixa coure durant una hora, tapat i a foc lent. Després es rectifica de sal i s’hi posa una mica de pebre. Ara, es pot servir tal com està (si s’ha tallat tot ben petit) o es pot passar pel passapurés per servir-lo com a puré.

Si us decidiu pel puré, el podeu servir amb uns daus de pa fregit per sobre.

En aquesta olla que veieu ens hem decidit per menys pastanaga i a canvi hi hem posat arrel de fonoll; però també ens podríem haver decantat per l’arrel d’api. Són dues de les coses que més ens sedueixen a l’hora de fer aquests tipus de purés. Ara ja es poden trobar de manera regular als nostres mercats, però fins no fa gaire només les veiem quan traspassàvem fronteres.

   

I a vosaltres? Què és el que més us sedueix quant a verdures? Proposeu!

Gran Recapte 2013

Us convidem a participar en la difusió del Gran Recapte 2013 del Banc d’Aliments. Es tracta d’animar-vos perquè us feu voluntaris i participeu en les donacions d’aliments del Gran Recapte.
El Gran Recapte es duu a terme simultàniament als quatre Bancs d’Aliments de Catalunya, l’objectiu és donar resposta a les urgències alimentàries dels més necessitats. Es calcula que actualment un 20% de la població viu en situació de pobresa a Catalunya; són persones que requereixen de solidaritat per no acabar marginades. L’any passat es van recollir 2.727.000 kg amb l’ajuda de 13.000 voluntaris en més de 1000 punts de recollida. La fita per a l’edició d’enguany és assolir 3.000.000 kgs gràcies a la col·laboració de 15.000 voluntaris. El Gran Recapte 2013 es durà a terme pel Banc dels Aliments de Catalunya els dies 29 i 30 de novembre de 2013.

Sigueu voluntaris! Feu donacions!

• • Banc dels Aliments de Barcelona
  • 93 346 44 04
  • granrecapte@bancdelsaliments.org
• • Banc dels Aliments de Girona
  • 972 223 463
  • info@bancdelsalimentsgirona.org
• • Banc dels Aliments de Lleida
  • 973 257 612
  • info@bancalimentslleida.cat
• • Banc dels Aliments de Tarragona (Reus)
  • 977 757 444
  • bancreus@yahoo.es

Granja Armengol

A Barcelona, prop del mercat del Ninot (Còrsega / Casanova) ha obert una nova botiga la granja Armengol de Gurb (Osona). Hi trobareu els seus productes de reconeguda trajectòria. Els no barcelonins, teniu un seguit d’opcions si consulteu les altres botigues al seu web, on també se suggereixen algunes receptes.

Iogurts

Han sortit al mercat uns iogurts artesans fets amb matèries de primera qualitat del Berguedà. Són fets amb llet d’Avià i melmelades d’Olvan (Casabella Natura). L’empresa productora, DELÍCIES DEL BERGUEDÀ, ajuda nois i noies amb dificultats i els ofereix una sortida laboral. Ens en fem ressò perquè creiem que la proposta ho mereix, ara només cal que la gent els conegui perquè puguin augmentar-ne la producció.
Són molt bons!

Aquí us deixo un article recent de La Vanguardia.

Revista on line

L’estiu passat va aparèixer el primer número de Sal y Pimienta una revista on line d’interès, i ara ha aparegut el segon número que, seguint el calendari, està dedicat a la tardor per bé que no vol arribar.

Temps de bolets

El vent

Ahir a l’Estanc em van dir que el vent havia tombat l’alzina de la carretera. No m’ho podia creure. Hi vaig anar, semblava que no podia ser però era cert: l’alzina centenària estava sent tractada d’alguna malura que no sé explicar i no ho va poder resistir. Amb un forat a la base de la soca que l’afeblia, va tombar al damunt de la carretera. Els que ho van veure diuen que els va donar temps d’aturar-se i d’avisar els que feien camí en sentit contrari, i expliquen que anava caient lentament, lentament…

A migdia ja hi havia un home amb un xerrac que en feia llenya.

El temps que fa

…fa meravelles i ous de reig.

L’Estanc

Ahir vaig anar a comprar el diari i en Josep de l’Estanc em va dir que havia trobat rossinyols.
Ja és dir molt!