Sopa Sapastra

Quadern de cuina per a ociosos


Deixa un comentari

Albergínies amb oli, una conserva

albergínies amb oli, conserva
Ingredients: 5 kg d’albergínia, alls , oli d’oliva, alfàbrega, pebre, sal, vinagre de vi blanc.

Utillatge: bocals.

Preparació:

Renteu i talleu l’albergínia a rodanxes més aviat gruixudes. En una olla feu bullir una barreja d’aigua amb vinagre (meitat i meitat) i escaldeu l’albergínia tallada. Tanqueu el gas i deixeu l’albergínia en remull durant unes 5 hores. Després d’això la saleu mentre l’aneu posant per capes en una escorredora. Deixeu que s’escorri tota la nit amb un pes al damunt, per exemple amb una cassola de ferro colat a sobre. Al matí següent s’haurà escorregut i tindrà prou sal, però doneu-hi una última escorreguda amb les mans. En aquest punt, aboqueu una mica d’oli als pots i situeu alternativament albergínies i alls laminats, orenga, pebre i oli d’oliva tot fent capes. Quan els pots són plens fins dalt no s’han de tancar immediatament, es deixen tota la nit oberts per deixar sortir l’aire interposat. Assegureu-vos que totes les albergínies estan ben cobertes d’oli, això és fonamental, s’ha de mantenir així fins al final de ser consumit tot el pot. Per aconseguir que la verdura no suri quan el pot és ple, es venen uns discos de plàstic que es posen al damunt de tot abans de tapar, d’aquesta manera la tapa pressiona el disc i sempre està tot inundat.

Un cop preparats els pots, s’ha d’esperar almenys uns quinze dies, preferiblement setmanes o mesos, abans de menjar-la tot esperant que siguin ben saboroses. Al cap del temps són millors i es poden fer servir tant com a aperitiu com per incloure en amanides o per condimentar plats de pasta eixuta.

Bocal2Idea regal: compreu uns bocals bonics (Quattro Stagioni) i prepareu la conserva, ara que n’és temporada, per regalar per Nadal. Segur que els vostres amics ho valoraran. Per fer-los més vistosos es poden omplir de manera que les parets laterals mostrin rodanxes verticals senceres i fulles d’alfàbrega i al centre la resta.

Anuncis


Deixa un comentari

Ensalada niçarda

Ingredients:

Oli, mostassa, vinagre, formatge fresc, sal i pebre.

Patates, mongetes tendres, enciam, tomàquets, pebrots vermells.

Alfàbrega i ou dur.

Ensalada niçarda

Procediment:

Fem una vinagreta: barregem el vinagre amb la mostassa, la sal, el pebre i el formatge fresc. Ho remenem mentre hi anem afegint oli d’oliva.

Rentem les patates i les posem a coure amb aigua i sal, uns 15 minuts. No s’han de desfer. Les escorrem, les tallem per la meitat i les barregem amb la vinagreta quan són encara calentes. Les reservem un parell d’hores.

Netegem les mongetes, les tallem i les coem al vapor amb una mica de sal. Aturem la cocció posant-les amb aigua freda i gel. Les escorrem i reservem.

Rentem l’enciam, l’escorrem, el centrifuguem i el reservem.

Rentem els tomàquets i els pebrots; tallem els tomàquets a daus, traiem les llavors dels pebrots i els tallem en juliana.

Piquem l’alfàbrega i la barregem amb els ingredients anteriors (excepte l’ou i l’enciam) amb molta cura.

Finalment posem l’enciam a la base del plat, al seu damunt hi posem la barreja anterior i ho acabem d’amanir amb l’ou dur capolat, unes fulles d’alfàbrega que haurem reservat senceres i una mica de cristalls de sal i pebre negre.

SONY DSC


Deixa un comentari

Sopa de bròquil

Segurament ja coneixeu que l’aigua del bròquil és una meravella per a tot tipus de sopes vegetals, és bo de guardar-la com a fondo per altres coses si us mengeu la verdura sola. Aquí la fem servir directament per construir una sopa tan senzilla com antiga. També es pot fer amb coliflor o espigalls però nosaltres preferim el bròquil dintre de les diverses varietats que hi ha.

bròquil morat   bròquil verd  bròquil violeta

 

 

Ingredients:

1 bròquil petit
100 g de cigrons remullats
1 ceba
2 tomàquets
100 g d’arròs
Sal
Oli

Procediment:

Es posa mitja olla d’aigua a escalfar, quan bulli s’hi tiren els cigrons. Mentre, es talla el bròquil a trossos petits, es renta i al cap de 30’ d’estar bullint els cigrons, es tira a l’olla amb la sal corresponent.
A part, en una paella amb oli, es fa un sofregit amb la ceba i el tomàquet picats; quan el sofregit està acabat es tira dins de l’olla.
Al cap de ¾ o 1 hora d’haver posat els cigrons es tira l’arròs, es deixa 10’ més, es treu del foc i es deixa covar 5 minuts abans de servir.


Deixa un comentari

Patates balí a l’estil de Cabassers

Avui recollim una recepta de Mima Masip.

 patates balí

Quan es fa la collita de patates en surten de totes mides. N’hi ha unes de molt petites que generalment es desestimen. Se’n diu patates balí.

Una amiga nostra, la Mima  de Cabassers, ens va explicar una recepta per aprofitar-les, des de llavors sempre que les fem triomfem.

Ingredients:

–          4 o 5 patates balí per persona

–          aigua

–          sal Maldon / sal aromatitzada de diferents menes

–          oli d’oliva… de Cabassers o bé de Can Draper

–          pebre negre gratat al moment

–          romaní tallat petit, en abundància

Procediment:

Es netegen molt bé les patates, si pot ser, amb un fregall. Les posem al foc en una cassola de terra i les cobrim amb aigua per la meitat. Quan l’aigua s’ha evaporat, rentem la cassola per si hi ha quedat restes de terra. Hi posem de nou les patates, hi afegim oli i força romaní tallat. Que tot es faci una estona; mentre, anem sacsejant la cassola. Quan ja veiem que estan, hi afegim la sal i el pebre negre. També es pot fer servir alguna de les diferents sals aromatitzades que hi ha al mercat.

patates petites

Les patates, amb un bon oli i el gust de romaní, són una menja exquisida.


Deixa un comentari

Menjar blanc

És forçat fer una introducció històrica perquè l’elaboració d’aquest plat és molt antiga. Apareix per primer cop al Llibre de Sent Soví (1324), un receptari medieval anònim redactat en català. És un dels manuscrits més antics d’Europa i el primer receptari conegut de cuina catalana. Conté més de dues-centes receptes.

Ja fa temps que aquestes postres es comercialitzen i es poden trobar envasades, especialment a les pastisseries del Camp de Tarragona i del Baix Camp.

Ingredients per a 7 racions: 1 litre de llet d’ametlla (feta amb 1 litre d’aigua i 200 g d’ametlles Marcona crues pelades i mòltes), 100 g de sucre, 1 branca de canyella, la pell d’una llimona, 40 g de midó (o de Maizena si falla el midó, que és cada cop més rar), una mica de canyella en pols.

menjar blanc

Procediment: Poseu les ametlles dins de l’aigua, tritureu-les i deixeu-les reposar en lloc fresc durant 6 hores. Coleu aquesta llet d’ametlla amb un drap procurant de munyir-la bé.

Agafeu unes cinc cullerades de la llet i barregeu-les bé amb el midó, reserveu-ho.

Ara feu bullir en un cassó la resta de llet amb la pell de la llimona, la canyella, la pell de la taronja i el sucre durant uns cinc minuts.

Al cassó hi aboqueu el midó reservat per espessir sense parar de remenar. Aneu remenant i al cap d’un minut apagueu el foc i ho coleu. Tot seguit ho aneu distribuint en cassoletes individuals i ho deixeu refredar. Decoreu cada ració amb una mica de canyella per damunt.


Deixa un comentari

Parmigiana siciliana

Albergínies farcides

Parmigiana Siciliana

Ingredients: 4 albergínies, formatge Pecorino Romano, 4 o 5 tomàquets madurs, 2 cebes, 1 porro, 2 alls, fulles d’alfàbrega, sal i pebre, pa ratllat.

Procediment: Renteu les albergínies i dividiu-les horitzontalment. Ara buideu cada una de les parts, saleu-les i deixeu-les escórrer una bona estona de cap per avall. Talleu ben petita la carn que n’haurem tret, i reserveu-la de la mateixa manera (amb sal en una escorredora) durant el mateix temps.

En una paella fregiu la ceba i el porro finament tallats i un dels alls també tallat petit. Quan la ceba es torni transparent, afegiu-hi la carn buidada i escorreguda de les albergínies, li doneu un parell de voltes i ho deixeu coure tot junt.

A part, capoleu un parell de tomàquets grans, traieu-ne les llavors, aboqueu-los a la paella amb una mica de sal, afegiu-hi l’alfàbrega i deixeu-ho coure bé.

Abaixeu el foc i afegiu-hi el formatge tallat a bocins molt petits fins que s’hagi barrejat bé amb el conjunt i comenci a desfer-se (la proporció depèn del vostre gust, però el formatge no hauria d’anul·lar la resta de sabors). Afegiu-hi una mica de pa ratllat per donar-li consistència i deixeu que cogui un parell de minuts.

Eixugueu les albergínies buidades i farciu-les amb aquesta pasta.

En una plata de forn, feu un llit de rodanxes de tomàquet i ceba, dos alls laminats, un raig d’oli i una mica més d’alfàbrega. Poseu les albergínies al damunt, tireu-hi una mica més de pa ratllat per sobre i un raig d’oli.

Enforneu-ho a 180º fins que siguin cuites, uns 90 minuts.

Notes:

Es podria fer amb altres tipus de formatge, però pel meu gust el Pecorino Romano és ideal, malgrat que demana vigilar bé l’harmonia general de sal.

El terme parmesana, o parmigiana en italià, no es refereix al famós formatge de Parma sinó al tipus d’albergínia que es cultiva a Sicília, “la petronciana”.