Sopa Sapastra

Quadern de cuina per a ociosos


Deixa un comentari

Vitello tonnato (vedella amb tonyina).

És un plat ideal quan s’han de preparar menjars freds, especialment els dies calorosos d’estiu. És una recepta típica de la cuina del Piemont, molt apropiada per aquelles ocasions en què ens cal tenir les menges preparades a l’avançada, en aquest sentit és molt versàtil i còmode, a part de bo, perquè es pot tenir preparat a la nevera a l’espera dels hostes. En la tradició italiana no és un segon plat com podria semblar sinó que és el que ells col·loquen a la categoria d’antipasti.

 

Per coure la carn:

1 kg de rodó de vedella, sal, pebre, 3 cullerades d’oli, 1 got de vi blanc sec, 1 ceba, 1 pastanaga, api, llorer.

Per elaborar la salsa:

200 g tonyina, 4 anxoves, tàperes, 1 cullerada cogombres en vinagre, olives verdes.

Per a la presentació:

Cogombres tallats, tàperes, formatge de Parma (opcional).

Procediment:

Enrossiu la vedella en una cassola amb 3 cullerades d’oli, sal i pebre.

Poseu-hi el got de vi blanc a foc viu, un cop evaporat afegiu-hi el llorer i les verdures (ceba, pastanaga, api) cobriu la carn amb aigua calenta, abaixeu el foc, tapeu la cassola i deixeu coure entre 50 – 55 minuts. Escorreu la carn, eixugueu-la amb paper de cuina i deixeu-la refredar totalment.

En una màquina tritureu la tonyina, les tàperes, els cogombres, les anxoves i les olives; diluïu tot això amb el caldo que la carn ha deixat.

Talleu el rodó a talls molt fins (entre 3 i 5 mil·límetres). Presenteu la carn en una plata, aboqueu pel damunt la salsa preparada i adorneu amb algunes tàperes i cogombres. Cobriu i deixeu marinar a la nevera. Hi ha qui se’l menja amb formatge de Parma ratllat.

 

Anuncis


Deixa un comentari

Arròs al forn de Can Blajot

Aquest és un arròs tradicional que solia tenir origen a partir d’una olla de caldo del dia anterior, és dir, un d’aquests plats formats de la cuina d’aprofitament. D’aquí vénen els cigrons, el brou i alguns bocins de tall, de vegades cansalada, de vegades patata, etc., la resta són aportacions noves però ben humils. Avui dia, molt sovint, la dificultat més gran és precisament trobar uns botifarrons de ceba de qualitat, perquè la humilitat no està renyida amb la grandiositat. Abans de posar-vos mans a l’obra caldria que us asseguréssiu de trobar un proveïdor adient.

Ingredients: 

4 trossos de costella per persona

1 botifarró de ceba per persona

1 cabeça d’alls

300 g de cigrons cuits

70 g d’arròs per persona

1,5 mides de caldo per cada d’arròs

Safrà

2 tomàquets per al sofregit

1 tomàquet tallat a rodanxes

 

Procediment:
Engegueu el forn a 200º funció ventilador.

Fregiu els ingredients en una paella: primer la costella amb la cabeça d’alls, desprès els botifarrons (punxats perquè no rebentin) i un tomàquet tallat a rodelles. A mesura que estigui, aneu traient el tall i posant-lo en una cassola. El tomàquet i la cabeça reserveu-los en un plat per utilitzar al final.

Feu un sofregit de tomàquet al centre de la mateixa cassola amb els trossos de carn al voltant i quan estigui a punt traieu els botifarrons i poseu-los amb el plat del tomàquet i la cabeça.

Ara, poseu-hi el safrà, sofregiu uns minuts més el conjunt i tot seguit tireu-hi els cigrons cuits (només perquè agafin temperatura), i tot seguit l’arròs. Seguiu sofregint uns minuts més per impregnar-lo de gust i perquè quedi segellat.

Finalment tireu-hi el caldo (una vegada i mitja el volum que faci l’arròs). Fet això poseu la cabeça enfonsada al centre i els botifarrons, i els talls de tomàquet al damunt de tot al voltant de la cabeça formant una estrella.

Poseu la cassola al forn i deixeu-lo coure de 20 a 25 minuts o fins que l’arròs hagi absorbit el caldo. Depenent del forn, si va massa de pressa, baixeu la temperatura a 180º. Per bé que tingueu la sensació que fareu curt de caldo no n’hi afegiu més perquè el covaríeu. Ha de quedar sec, pel damunt cruixent i de dins sencer i gustós.

 


Deixa un comentari

Ous escocesos

Ingredients:

8 ous, 350 g de carn picada de vedella, 350 g de carn picada de porc, julivert, sal, pebre, farina, farina de galeta i oli.

Ous escocesos

Procediment:

Feu bullir sis dels ous uns 8 minuts fins aconseguir que la clara sigui dura i el rovell quedi mig cuit (això va a gustos, pot ser totalment quallat). Refredeu-los en aigua freda i poseu-los a la nevera fins l’endemà.

El dia després, peleu-los. Ara, barregeu les dues carns amb un ou fresc, julivert picat, sal i pebre (pot admetre una mica de Tabasco, si voleu). Treballeu la mescla ben bé, que quedi ben lligada, com si féssiu mandonguilles. Dividiu aquesta massa en sis porcions iguals i utilitzeu cada una de les parts per recobrir cada un dels ous. Ajunteu la carn picada al voltant de l’ou com si féssiu una pilota per al caldo. Passeu les pilotes per farina blanca primer, després per un ou fresc deixatat i finalment per farina de galeta. Fregiu-los en una fregidora fins que quedin daurats.

La casa londinenca Fortnum & Mason assegura ser-ne la creadora, des de l’any 1738. Se’n fan variants seguint la mateixa estructura: de Black Pudding (una mena de botifarra negra), de brandada de bacallà, etc.

Tripa a la florentina

Deixa un comentari

Avui us proposem un vídeo de Giallo Zafferano; una manera diferent, amb formatge, de menjar la tripa.

Tripa

No us ho perdeu: Tripa a la florentina.


Deixa un comentari

Cua de bou amb escamarlans, un mar i muntanya

Ingredients:

Llard

Oli

1 cua de bou tallada

2 porros

4 cebes petites

4 pastanagues petites

Herbes: llorer, farigola, ginebró, clavell

½ l de vi negre de grau

Sal i pebre

Aigua

1 ceba

2 tomàquets madurs

2 alls

8 escamarlans grossos

Picada: 1 carquinyoli, xocolata a la pedra (una presa), ametlles, avellanes i pinyons.

m&m

Procediment:

Prepareu la cua de bou tot separant-la netament per les vèrtebres. És una operació que es pot fer amb un ganivet ben esmolat tot buscant-ne la juntura amb paciència; no permeteu que el carnisser ho faci amb serra elèctrica perquè esmicola parts que després es troben i són molestes.

En una olla a pressió, salpebreu la carn i rostiu-la amb el llard i oli. Afegiu-hi els porros, les pastanagues, una ceba; quan les verdures estiguin una mica fetes aboqueu-hi les herbes (dins d’una mussolina les més petites per poder-les pescar després), el vi i, si cal, acabeu de cobrir el conjunt amb una mica d’aigua. Quan l’olla comenci a bufar, poseu el gas al mínim i deixeu-ho coure durant una hora. Passat el temps, refredeu i obriu l’olla i vegeu que la carn sigui ben cuita, tant que se separi ben bé sola de l’os (si no fos així torneu-la més temps al foc). Fet això, traieu les herbes, la carn, les cebetes i les pastanagues de l’olla; la resta ho reduïu a puré amb un braç de triturar i en acabat passeu la salsa resultant pel xino.

Mentre, poseu oli en una cassola i fregiu els escamarlans. Aparteu-los.

En aquesta mateixa cassola i amb l’oli de fregir els escamarlans, feu un sofregit amb els alls, la ceba i el tomàquet; quan sigui ben fet hi poseu la carn, les cebetes, les pastanagues i els escamarlans al damunt de tot; feu la picada i incorporeu-la. Per acabar ho cobriu tot amb la salsa colada, reguleu el punt de sal i deixeu que cogui encara mitja hora tot el conjunt a foc mínim.

xocolata a la pedraUn dia d’aquests farem un recull dels diversos tipus de picada segons l’ús a què va destinada, serà imprescindible a la futura pàgina de salses que estem preparant.


Deixa un comentari

Barcelona i els fideus de rosca

Rosca de fideus

Rosca de fideus

Aquest dia vam anar a comprar fideus. Habitualment, com que ja sé que no és una cosa fàcil des de Barcelona, compro Sanmartí (Caldes de Montbuí) o Canigó (St. Hilari Sacalm) allà on els veig.  Sé que quan sóc a Vic els trobo en un forn prop de la plaça o, si per exemple sóc a Vilassar, sé que també els tenen a la Cooperativa, o si passo per Olot també conec una graneria que n’hi ha. El problema és que de vegades no hi penso quan hi sóc i el rebost va minvant. Habitualment, mai sóc per Caldes o St. Hilari, és evident que allà també es deuen trobar tenint com tenen la fàbrica al costat.

 Fideus de quatre números.

Però no a Barcelona. Aquí és una missió gairebé impossible, de vegades es troba algun número massa prim al mercat del Ninot. Costa d’entendre però la distribució a la capital no deu rebre l’interès dels nostres comerços. No ho entenc, prefereixen tenir pastes de tot arreu: italianes, és clar, japoneses, xineses, fins i tot unes de colombianes vaig veure a can Quilez (aquesta bodega disfressada d’antiga adrogueria). Però les clàssiques rosques de fideus per fer a la cassola no hi són. És dir, sí que hi ha fideus si et conformes amb qualsevol cosa; però si estàs fent una despesa considerable quan compres tot el contingut del plat (gambes, escamarlans, sípia, cloïsses, etc.), ara ho has d’espatllar amb una pasta mediocre?

 Sanmartí: fideu rosca de número baix.

Parlant de qualitat, a part de les farines, i com és lògic de pensar, hi ha la importància del lloc de captació de l’aigua. Els fabricants ho saben i ho deixen clar, com els esmentats més amunt; altres com Pedragosa (Sta Perpètua de Mogoda) asseguren al seu web que fan servir aigua del Pirineu; no expliquen, però, com la fan arribar al Vallès.

 Perla de Segre, catàleg.

Dels que fan a Perla de Segre (Ponts) no en podem dir gran cosa perquè no els hem trobat mai per aquests verals; uns amics de Ponts me n’han parlat molt bé i ara tenen l’encàrrec de fer-me’n arribar i, per tant, esperem tenir ocasió de poder-los tastar aviat.

Pasta de sopa de Perla de Segre.

Pasta de sopa de Perla de Segre.

Suposo que hauré de fer un viatge a Itàlia per poder comprar pasta catalana, potser seran els italians els que faran ressorgir el tradicional fideu de rosca i diran que és de collita pròpia com passa amb l’oli. No us estranyi! Aquí no hi ha interès, altrament estic segur que els fabricants farien arribar el producte on calgués.


5 comentaris

Trinxat de la Moli

Aprofitem que la Montserrat Molinos ens ha enviat  la seva recepta de trinxat per fer-nos ressò de la propera Festa del Trinxat que se celebrarà a Puigcerdà el dia 22 (per més informació al cartell hi ha l’enllaç).

cartell-festa-trinxat

Ingredients:

–          1 col d’hivern

–          4 patates mitjanes

–          1 ceba

–          5 alls

–          2 talls de cansalada

Procediment:

Triem la col desestimant els troncs de les fulles. Posem aigua a bullir amb una ceba per aromatitzar, les fulles de la col i les patates mal tallades. Un cop hagi bullit, coleu i deixeu escórrer bé. Premseu una mica amb una espàtula.

En una cassola fregim els alls a poc a poc, simplement per aromatitzar l’oli, els retirem. Fregim la cansalada tallada a trossets, la retirem.  En aquest oli hi passem tot el que hem bullit, un cop passat, xafem amb una forquilla de fusta. Hi posem la cansalada i els alls pelats i tallats petits. Tornem a xafar amb la forquilla de fusta . Que tot plegat quedi enrossit. Podem donar-li la forma d’una truita o bé servir-ho a la mateixa cassola amb una forquilla de fusta clavada al mig.

Trinxat de Germans Bertran (Prats i Sansor).

Trinxat de Germans Bertran (Prats i Sansor).