Welsh bara brith

Aquest popular cake gal·lès és anomenat bara o pa per la seva similitud amb la barra de pa tradicional.

Ingredients:

250 g de farina. 1 sobre de llevat químic (16g). 250 g de fruita confitada barrejada: prunes, panses, orellanes, poma. 2 cullerades de melmelada de taronja amarga. 4 cullerades de sucre integral. Te calent per a dues tasses. 1 cullereta de la barreja d’espècies següent: coriandre, canyella, alcaravia, canyella, nou moscada, gingebre i clau. 1 ou. 1 cullerada de mel calenta per a fer la cobertura.

Procediment:

1 – Dins del te calent deixeu en remull tota la nit els fruits secs amb el sucre i el te.

2 – Al dia següent ho escorreu i reserveu el líquid. Bateu bé l’ou i incorporeu-hi els fruits secs amb la barreja d’espècies, la melmelada i la farina amb el llevat. Aneu posant-hi el líquid que demani (calculeu que de les dues tasses de te us el caldrà una i una mica més) fins a formar una massa homogènia.

3 – Prepareu un motlle rectangular de 20×11 i aboqueu-hi la massa. La preparació del motlle es fa pintant totes les seves parets amb mantega i després posant-hi una mica de farina repartida, només la que hi quedi adherida després de colpejar-lo.

4 – Escalfeu el forn a 170º C i coeu-l’hi durant 1 hora i vint minuts aproximadament.

5 – Traieu-lo del motlle, poseu-lo damunt d’una reixa i pinteu-ne la superfície amb la mel calenta. Deixeu refredar abans de tallar.

Empanada de llom

Prepareu la massa amb 200 cl de llet i 200 cl d’oli de gira-sol més tota la farina que agafi, que aproximadament serà d’uns 700 gr. Quan hàgiu aconseguit una massa homogènia i elàstica, deixeu-la reposar 20 o 30 minuts.

Mentre, sofregiu dues cebes, un parell de pebrots verds, un pebrot vermell, saleu-ho, deixeu que minvi una bona estona i afegiu-hi quatre tomàquets. Finalment, feu a bocins 350 gr de llom de porc i afegiu-los. No cal passar-ho gaire estona més perquè s’acabarà al forn, abans de tancar el foc poseu-hi una mica de pebre vermell fumat de La Vera. Ara trabuqueu el farciment a una escorredora de manera que perdi tot el líquid que haurà deixat.

La massa resultant us pesarà aproximadament uns 1150 gr, dividiu-la en dues parts deixant que una sigui més gran (la base) que l’altra (la tapa). Estireu aquesta primera massa fins una mica més enllà de la mida de la plata de forn que feu servir, servirà per plegar els marges, i ompliu-la amb el farciment tot deixant lliure el contorn esmentat. Ara estireu la segona i més petita part de la massa i poseu-la al damunt. Tanqueu les dues parts pessigant-les juntes i formant un mena de cordó. Al mig, feu un forat perquè respiri i no es trenqui en coure. Podeu afegir-hi algun tipus de decoració si us han quedat restes de massa.

Amb un rovell, pinteu tota la superfície. Escalfeu el forn 10 minuts a 180º (funció ventilador), entreu-hi l’empanada  i deixeu-l’hi uns 45 minuts.

Coca de recapte.

Ingredients per a la massa:

480 g farina, 25 g llevat, una mica de sucre, 260 ml aigua, una cullerada d’oli i 16 g sal.

Ingredients per al recapte:

Pebrot, albergínia, ceba i tomàquet, escalivats i 4 sardines de la costa esmocades.

Ingredients per al recapte, una altra opció:

Carbassó, ceba, salsitxa i cansalada.

 

Procediment:

Posa la farina al bol de la màquina de batre amb el ganxo i engega-la, aboca-hi el llevat amb el sucre, que doni quatre voltes perquè s’incorpori tot bé i a continuació vés introduint poc a poc l’aigua i l’oli fins que s’absorbeixi ben bé. Quan ja sigui una massa ben construïda, incorpora-hi la sal. Que s’acabi d’amassar, treu el ganxo, tapa el bol amb paper film i deixa reposar 2 hores en un lloc temperat.

Posa la massa al damunt del marbre amb una mica de farina i estén-la ben plana, passa-la a una llauna de forn, ha de quedar fina perquè tornarà a augmentar. Que reposi 1 hora dins del forn apagat.

Distribueix pel damunt de la massa la verdura escalivada ben escorreguda i les sardines. Amaneix amb un raig d’oli pel damunt.

Escalfa el forn a 180º amb ventilador durant deu minuts, després posa-hi la coca, al cap de 30 o 35 minuts ja serà cuita.

Focaccia a la genovesa

Ingredients:

470 g farina + [una mica més], 25 g llevat fresc, 16 g sucre, 230 g aigua, 115 g llet, 45 g oli + [40 g], 12 g sal fina + [sal gruixuda], romaní.

Procediment:

Barreja el llevat amb el sucre i l’aigua amb la llet. Posa la farina a la màquina de batre, engega-la i incorpora-hi el llevat amb el sucre. Al cap d’un minut, l’aigua amb la llet. Que vagi amassant una estona i tot seguit hi poses els 45 g d’oli. Que treballi la massa uns 15 minuts i després hi incorpores la sal. Quatre voltes més i prepara la massa per reposar 2 hores, abriga-la amb un paper film i desa-la en un lloc temperat.

Al cap d’aquest temps, prepara el marbre amb una mica de farina, treu-la del bol i amassa-la una mica amb les mans. Prepara una llauna de forn d’aproximadament 35 x 28, posa-hi un raig d’oli i escampa’l per tota la base. Ara hi trasllades la massa, li dónes una forma plana i posa també pel damunt una mica d’oli. Que reposi abrigada 1 hora més.

Passat aquest temps, engega el forn a 180º i deixa que s’escalfi 10 minuts. Mentre, acaba d’aplanar la massa. La forma tradicional prèn la dels clots que deixen els dits. Això és, unta’t les mans amb oli i fes aquests clots. Amaneix pel damunt amb el romaní esmicolat amb les mans i la sal gruixuda pel damunt i encara una mica més d’oli. No pateixis, en el fons és una coca d’oli i no, no queda oliosa.

Si tens un forn amb la funció d’aire, al cap de 35 minuts està cuita. Deixa refredar damunt d’una reixa.

Nota:

De vegades el problema principal és l’ús de determinats llevats que es venen en sobres i que no tenen la força que demanen certs treballs de panificació. En aquest sentit s’aconsella comprar uns daus de llevat fresc que podeu trobar a la secció de refrigerats dels supermercats; són paquets de dos daus de 25 g (cada un pot llevar mig quilo de farina) i tenen data de caducitat. Si els deseu al congelador la caducitat és pot superar, els podreu fer servir sempre que us convingui.

Vitello tonnato (vedella amb tonyina).

És un plat ideal quan s’han de preparar menjars freds, especialment els dies calorosos d’estiu. És una recepta típica de la cuina del Piemont, molt apropiada per aquelles ocasions en què ens cal tenir les menges preparades a l’avançada, en aquest sentit és molt versàtil i còmode, a part de bo, perquè es pot tenir preparat a la nevera a l’espera dels hostes. En la tradició italiana no és un segon plat com podria semblar sinó que és el que ells col·loquen a la categoria d’antipasti.

 

Per coure la carn:

1 kg de rodó de vedella, sal, pebre, 3 cullerades d’oli, 1 got de vi blanc sec, 1 ceba, 1 pastanaga, api, llorer.

Per elaborar la salsa:

200 g tonyina, 4 anxoves, tàperes, 1 cullerada cogombres en vinagre, olives verdes.

Per a la presentació:

Cogombres tallats, tàperes, formatge de Parma (opcional).

Procediment:

Enrossiu la vedella en una cassola amb 3 cullerades d’oli, sal i pebre.

Poseu-hi el got de vi blanc a foc viu, un cop evaporat afegiu-hi el llorer i les verdures (ceba, pastanaga, api) cobriu la carn amb aigua calenta, abaixeu el foc, tapeu la cassola i deixeu coure entre 50 – 55 minuts. Escorreu la carn, eixugueu-la amb paper de cuina i deixeu-la refredar totalment.

En una màquina tritureu la tonyina, les tàperes, els cogombres, les anxoves i les olives; diluïu tot això amb el caldo que la carn ha deixat.

Talleu el rodó a talls molt fins (entre 3 i 5 mil·límetres). Presenteu la carn en una plata, aboqueu pel damunt la salsa preparada i adorneu amb algunes tàperes i cogombres. Cobriu i deixeu marinar a la nevera. Hi ha qui se’l menja amb formatge de Parma ratllat.

 

Arròs al forn de Can Blajot

Aquest és un arròs tradicional que solia tenir origen a partir d’una olla de caldo del dia anterior, és dir, un d’aquests plats formats de la cuina d’aprofitament. D’aquí vénen els cigrons, el brou i alguns bocins de tall, de vegades cansalada, de vegades patata, etc., la resta són aportacions noves però ben humils. Avui dia, molt sovint, la dificultat més gran és precisament trobar uns botifarrons de ceba de qualitat, perquè la humilitat no està renyida amb la grandiositat. Abans de posar-vos mans a l’obra caldria que us asseguréssiu de trobar un proveïdor adient.

Ingredients: 

4 trossos de costella per persona

1 botifarró de ceba per persona

1 cabeça d’alls

300 g de cigrons cuits

70 g d’arròs per persona

1,5 mides de caldo per cada d’arròs

Safrà

2 tomàquets per al sofregit

1 tomàquet tallat a rodanxes

 

Procediment:
Engegueu el forn a 200º funció ventilador.

Fregiu els ingredients en una paella: primer la costella amb la cabeça d’alls, desprès els botifarrons (punxats perquè no rebentin) i un tomàquet tallat a rodelles. A mesura que estigui, aneu traient el tall i posant-lo en una cassola. El tomàquet i la cabeça reserveu-los en un plat per utilitzar al final.

Feu un sofregit de tomàquet al centre de la mateixa cassola amb els trossos de carn al voltant i quan estigui a punt traieu els botifarrons i poseu-los amb el plat del tomàquet i la cabeça.

Ara, poseu-hi el safrà, sofregiu uns minuts més el conjunt i tot seguit tireu-hi els cigrons cuits (només perquè agafin temperatura), i tot seguit l’arròs. Seguiu sofregint uns minuts més per impregnar-lo de gust i perquè quedi segellat.

Finalment tireu-hi el caldo (una vegada i mitja el volum que faci l’arròs). Fet això poseu la cabeça enfonsada al centre i els botifarrons, i els talls de tomàquet al damunt de tot al voltant de la cabeça formant una estrella.

Poseu la cassola al forn i deixeu-lo coure de 20 a 25 minuts o fins que l’arròs hagi absorbit el caldo. Depenent del forn, si va massa de pressa, baixeu la temperatura a 180º. Per bé que tingueu la sensació que fareu curt de caldo no n’hi afegiu més perquè el covaríeu. Ha de quedar sec, pel damunt cruixent i de dins sencer i gustós.

 

Ous escocesos

Ingredients:

8 ous, 350 g de carn picada de vedella, 350 g de carn picada de porc, julivert, sal, pebre, farina, farina de galeta i oli.

Procediment:

Feu bullir sis dels ous uns 8 minuts fins aconseguir que la clara sigui dura i el rovell quedi mig cuit (això va a gustos, pot ser totalment quallat). Refredeu-los en aigua freda i poseu-los a la nevera fins l’endemà.

El dia després, peleu-los. Ara, barregeu les dues carns amb un ou fresc, julivert picat, sal i pebre (pot admetre una mica de Tabasco, si voleu). Treballeu la mescla ben bé, que quedi ben lligada, com si féssiu mandonguilles. Dividiu aquesta massa en sis porcions iguals i utilitzeu cada una de les parts per recobrir cada un dels ous. Ajunteu la carn picada al voltant de l’ou com si féssiu una pilota per al caldo. Passeu les pilotes per farina blanca primer, després per un ou fresc deixatat i finalment per farina de galeta. Fregiu-los en una fregidora fins que quedin daurats.

La casa londinenca Fortnum & Mason assegura ser-ne la creadora, des de l’any 1738. Se’n fan variants seguint la mateixa estructura: de Black Pudding (una mena de botifarra negra), de brandada de bacallà, etc.

Cua de bou amb escamarlans, un mar i muntanya

Ingredients:

Llard

Oli

1 cua de bou tallada

2 porros

4 cebes petites

4 pastanagues petites

Herbes: llorer, farigola, ginebró, clavell

½ l de vi negre de grau

Sal i pebre

Aigua

1 ceba

2 tomàquets madurs

2 alls

8 escamarlans grossos

Picada: 1 carquinyoli, xocolata a la pedra (una presa), ametlles, avellanes i pinyons.

Procediment:

Prepareu la cua de bou tot separant-la netament per les vèrtebres. És una operació que es pot fer amb un ganivet ben esmolat tot buscant-ne la juntura amb paciència; no permeteu que el carnisser ho faci amb serra elèctrica perquè esmicola parts que després es troben i són molestes.

En una olla a pressió, salpebreu la carn i rostiu-la amb el llard i oli. Afegiu-hi els porros, les pastanagues, una ceba; quan les verdures estiguin una mica fetes aboqueu-hi les herbes (dins d’una mussolina les més petites per poder-les pescar després), el vi i, si cal, acabeu de cobrir el conjunt amb una mica d’aigua. Quan l’olla comenci a bufar, poseu el gas al mínim i deixeu-ho coure durant una hora. Passat el temps, refredeu i obriu l’olla i vegeu que la carn sigui ben cuita, tant que se separi ben bé sola de l’os (si no fos així torneu-la més temps al foc). Fet això, traieu les herbes, la carn, les cebetes i les pastanagues de l’olla; la resta ho reduïu a puré amb un braç de triturar i en acabat passeu la salsa resultant pel xino.

Mentre, poseu oli en una cassola i fregiu els escamarlans. Aparteu-los.

En aquesta mateixa cassola i amb l’oli de fregir els escamarlans, feu un sofregit amb els alls, la ceba i el tomàquet; quan sigui ben fet hi poseu la carn, les cebetes, les pastanagues i els escamarlans al damunt de tot; feu la picada i incorporeu-la. Per acabar ho cobriu tot amb la salsa colada, reguleu el punt de sal i deixeu que cogui encara mitja hora tot el conjunt a foc mínim.

Un dia d’aquests farem un recull dels diversos tipus de picada segons l’ús a què va destinada, serà imprescindible a la futura pàgina de salses que estem preparant.

Barcelona i els fideus de rosca

Rosca de fideus

Aquest dia vam anar a comprar fideus. Habitualment, com que ja sé que no és una cosa fàcil des de Barcelona, compro Sanmartí (Caldes de Montbuí) o Canigó (St. Hilari Sacalm) allà on els veig.  Sé que quan sóc a Vic els trobo en un forn prop de la plaça o, si per exemple sóc a Vilassar, sé que també els tenen a la Cooperativa, o si passo per Olot també conec una graneria que n’hi ha. El problema és que de vegades no hi penso quan hi sóc i el rebost va minvant. Habitualment, mai sóc per Caldes o St. Hilari, és evident que allà també es deuen trobar tenint com tenen la fàbrica al costat.

 

Però no a Barcelona. Aquí és una missió gairebé impossible, de vegades es troba algun número massa prim al mercat del Ninot. Costa d’entendre però la distribució a la capital no deu rebre l’interès dels nostres comerços. No ho entenc, prefereixen tenir pastes de tot arreu: italianes, és clar, japoneses, xineses, fins i tot unes de colombianes vaig veure a can Quilez (aquesta bodega disfressada d’antiga adrogueria). Però les clàssiques rosques de fideus per fer a la cassola no hi són. És dir, sí que hi ha fideus si et conformes amb qualsevol cosa; però si estàs fent una despesa considerable quan compres tot el contingut del plat (gambes, escamarlans, sípia, cloïsses, etc.), ara ho has d’espatllar amb una pasta mediocre?

 

Parlant de qualitat, a part de les farines, i com és lògic de pensar, hi ha la importància del lloc de captació de l’aigua. Els fabricants ho saben i ho deixen clar, com els esmentats més amunt; altres com Pedragosa (Sta Perpètua de Mogoda) asseguren al seu web que fan servir aigua del Pirineu; no expliquen, però, com la fan arribar al Vallès.

 

Dels que fan a Perla de Segre (Ponts) no en podem dir gran cosa perquè no els hem trobat mai per aquests verals; uns amics de Ponts me n’han parlat molt bé i ara tenen l’encàrrec de fer-me’n arribar i, per tant, esperem tenir ocasió de poder-los tastar aviat.

Pasta de sopa de Perla de Segre.

Suposo que hauré de fer un viatge a Itàlia per poder comprar pasta catalana, potser seran els italians els que faran ressorgir el tradicional fideu de rosca i diran que és de collita pròpia com passa amb l’oli. No us estranyi! Aquí no hi ha interès, altrament estic segur que els fabricants farien arribar el producte on calgués.

Trinxat de la Moli

Aprofitem que la Montserrat Molinos ens ha enviat  la seva recepta de trinxat per fer-nos ressò de la propera Festa del Trinxat que se celebrarà a Puigcerdà el dia 22 (per més informació al cartell hi ha l’enllaç).

Ingredients:

–          1 col d’hivern

–          4 patates mitjanes

–          1 ceba

–          5 alls

–          2 talls de cansalada

Procediment:

Triem la col desestimant els troncs de les fulles. Posem aigua a bullir amb una ceba per aromatitzar, les fulles de la col i les patates mal tallades. Un cop hagi bullit, coleu i deixeu escórrer bé. Premseu una mica amb una espàtula.

En una cassola fregim els alls a poc a poc, simplement per aromatitzar l’oli, els retirem. Fregim la cansalada tallada a trossets, la retirem.  En aquest oli hi passem tot el que hem bullit, un cop passat, xafem amb una forquilla de fusta. Hi posem la cansalada i els alls pelats i tallats petits. Tornem a xafar amb la forquilla de fusta . Que tot plegat quedi enrossit. Podem donar-li la forma d’una truita o bé servir-ho a la mateixa cassola amb una forquilla de fusta clavada al mig.

Trinxat de Germans Bertran (Prats i Sansor).

Torradetes de Santa Teresa al forn

No es pot dir que siguin com les originals, fregides, però no són gens menyspreables i molt més digestives.

Ingredients: 1 bon pa sec, 1 cullereta de canyella en pols, 1/2 l de nata, 2 ous, la pell d’una taronja, la pell d’una llimona, 100 g de sucre + una mica més pel llustre.

Poseu un cassó al foc amb la nata, les pells, el sucre i la canyella. Que bulli. Remogueu de tant en tant per diluir el sucre i aparteu del foc.

Bateu els ous i reserveu-los.

Talleu el pa a llesques gruixudes. Poseu les llesques planes en una plàtera comptant que s’inflaran.

Coleu la mescla del cassó i quan sigui freda barregeu-la amb els ous batuts.

Cobriu el pa de la plàtera amb la mescla i deixeu que l’absorbeixi totalment durant tota la nit (és imprescindible que estiguin ben xopades perquè no quedin dures).

Escalfeu el forn a 200 º durant 10 minuts. Poseu el pa impregnat en una safata de forn. Entreu-les al forn.

Abans que s’enrosseixin (el temps depèn del forn) poseu-hi una mica de sucre per sobre i acabeu de fornejar fins que quedin daurades.

Es poden servir amb una bola de gelat de torró.

Idò D.O. Balear

A Barcelona, al carrer Viladomat 43, ha obert Idò Balear, un centre de difusió de les illes. Ells en diuen “la nostra illa a Barcelona”. El cert és que n’hi ha prou amb entrar-hi per sentir-se en aquella benaurada terra. I més si no us priveu de tastar un robiol i bereneu com si haguéssiu tornat a la infantesa i de cop duguéssiu pantalons curts.

Can Not, Porreres

Hi trobareu una bona oferta de vins, formatges, embotits, pastes, confitures, galetes, sal, ganyips, etc. Només pel fet de retrobar-se amb el gust d’un bon camallot o d’aquesta llonganissa de Can Not que veieu aquí ja paga la pena.

Visiteu-los si podeu o, si us queda lluny, us anticipo que sembla que aviat oferiran un servei de tramesa des del web.

Tortell de Reis

Avui us fem arribar l’esforçat treball de La chica de las recetas: “Roscón de Reyes mixto (con masa madre y levadura)”.

Sí, efectivament, és molta feina però ja veieu que el resultat és imponent. Conèixer aquesta pàgina també us servirà per tot un munt d’altres receptes de forner i més.

Peus de porc estofats amb naps

Ingredients: 4 peus de porc (partits longitudinalment en dos), 200 g de llard, 800 g de naps de Talltendre o salsifins (pelats i tallats a trossos), 12 ametlles torrades, 4 alls, 1 ceba gran picada, 3 tomàquets madurs pelats i capolats, 1 manat d’herbes (llorer, farigola, romaní i orenga), 2 cullerades de farina, 1 copa d’aiguardent, 1 got de vi blanc sec, pebre blanc mòlt, sal.

Naps de Talltendre

Preparació: poseu el llard en una cassola i fregiu els peus a foc viu, poseu-hi la ceba i quan sigui rossa afegiu-hi el tomàquet. Tot seguit tireu-hi l’aiguardent, el vi i deixeu-ho reduir (primer l’un i després l’altre). Cobriu-ho amb un brou de carn que tingueu o amb aigua, salpebreu i deixeu bullir a foc lent. Quan els peus siguin a mig coure, tireu-hi els naps, la picada (que haureu fet amb els alls i les ametlles), el manat d’herbes i la farina diluïda amb una mica d’aigua. Procureu que tot plegat resti cobert de salsa. Feu-ho bullir a poc a poc fins que quedi ben cuit.

Salsifins

Notes: 1) Si no podeu fer un procés de cuita llarg, hi ha peus a la venda que són prèviament cuits; anireu més de pressa i també deixareu bona part de gelatina pel camí.

2) Naps són naps, però n’hi ha que no ho semblen: el nap negre de Cerdanya és especialment apreciat per fer aquest tipus de guisat i del salsifí només us diré que hi ha llengües que l’anomenen també oysterplant o vegetable oyster, ostra vegetal, planta de ostras i que la cuina francesa l’usa vastament pel seu gust delicat.

Bacallà amb samfaina

Ingredients: ½ k de bacallà, 150 g de tomàquet, 100 g de ceba, 200 g d’albergínia, 100 g de carbassó, 125 g de pebrot vermell, 1 got petit de vi blanc, 2 fulles de llorer, 1 all, oli, sal i pebre.

Procediment: el bacallà, remullat, eixugat i tallat a trossos, s’enfarina i es fregeix amb oli en una paella juntament amb l’all. Poseu-lo en una cassola i reserveu-lo.

A l’oli d’haver fregit l’anterior s’hi afegeix, tallat a bocins, el pebrot, l’albergínia, la ceba, el carbassó i el tomàquet. Feu una primera fregida, després salpebreu i continueu amb la paella tapada fins que les verdures rossegin; a mitja cocció afegiu-hi el got de vi.

A la cassola del bacallà hi poseu les verdures, ja convertides en samfaina, amb el llorer. Tasteu, rectifiqueu de sal si cal i deixeu-ho coure a foc lent 15 minuts més.

Suquet de peix

Ingredients: 1 cap-roig, 4 rodanxes de rap, 4 gambes, 4 musclos, 3 llesques primes de pa, 5 alls, julivert, 1 culleradeta de pebre bo, 1 cullerada de farina, 1 got petit de vi blanc sec, 1 cullerada de pèsols, ½ quilo de patates, 7 ametlles, oli.

Procediment: poseu al foc una cassola amb una tasseta d’oli. Peleu  7 o 8 alls grossos i tireu-los a l’oli calent, quan siguin rossos els traieu i els poseu al morter. En el mateix oli fregiu les llesques de pa i poseu-les amb els alls al morter. Encara amb el mateix oli, fregiu les gambes i separeu-les. Poseu les ametlles i el julivert ben menut al morter i piqueu-ho tot; quan la picada estigui feta hi afegiu el pebre dolç. Tot seguit aboqueu la picada a la cassola amb la cullerada de farina. Afegiu-hi una mica d’aigua freda i remeneu-ho bé. Quan ja ho tingueu com una pasta hi tireu un raig d’aigua calenta o brou de peix. Ara afegiu-hi les patates esberlades (han de quedar ben cobertes pel líquid). Quan les patates ja són cuites s’hi afegeix el peix i el vi blanc; quan el peix sigui quasi cuit hi tireu les gambes, els pèsols i els musclos. Per acabar, feu un allioli negat i aboqueu-lo per damunt. Remeneu el conjunt amb cura de no trencar res i a taula.

Fricandó amb moixernons

Ingredients: 800 g vedella (tapa plana) tallada a trossos prims, sense nervi. 75 g moixernons (en remull una hora abans). 1 ceba tallada fina. 2 tomàquets pelats, sense llavor, ben trinxats. 1 manat d’herbes aromàtiques: llorer, farigola, julivert i api. 1 got de vi ranci o de vi blanc. Brou de vedella o aigua. Farina (just per enfarinar la carn). Sal i oli. Picada: 2 alls, 10 ametlles torrades i 2 galetes Maria.

Procediment: Escalfeu l’oli en una paella. Fregiu amb poc foc els trossos de carn passats per la farina. Traieu-los del foc i mantingueu-los calents en una cassola.

En el mateix oli, sofregiu la ceba fins que quedi rossa, afegiu-hi el tomàquet i el manat d’herbes. Barregeu-ho bé i deixeu-ho coure una mica, remulleu-ho amb el vi i després amb el brou de vedella.

Aboqueu la salsa a la cassola de la carn. Escorreu els moixernons i salteu-los en una paella amb poc oli i un polsim d’all capolat. Incorporeu-los a la cassola amb la carn i la salsa.

Tapeu la cassola i poseu-la a coure a foc lent durant una hora i mitja. En acabat, quan tot és cuit s’hi afegeix la picada. Tasteu-ho i rectifiqueu de sal si convé.

Menjar blanc

És forçat fer una introducció històrica perquè l’elaboració d’aquest plat és molt antiga. Apareix per primer cop al Llibre de Sent Soví (1324), un receptari medieval anònim redactat en català. És un dels manuscrits més antics d’Europa i el primer receptari conegut de cuina catalana. Conté més de dues-centes receptes.

Ja fa temps que aquestes postres es comercialitzen i es poden trobar envasades, especialment a les pastisseries del Camp de Tarragona i del Baix Camp.

Ingredients per a 7 racions: 1 litre de llet d’ametlla (feta amb 1 litre d’aigua i 200 g d’ametlles Marcona crues pelades i mòltes), 100 g de sucre, 1 branca de canyella, la pell d’una llimona, 40 g de midó (o de Maizena si falla el midó, que és cada cop més rar), una mica de canyella en pols.

Procediment: Poseu les ametlles dins de l’aigua, tritureu-les i deixeu-les reposar en lloc fresc durant 6 hores. Coleu aquesta llet d’ametlla amb un drap procurant de munyir-la bé.

Agafeu unes cinc cullerades de la llet i barregeu-les bé amb el midó, reserveu-ho.

Ara feu bullir en un cassó la resta de llet amb la pell de la llimona, la canyella, la pell de la taronja i el sucre durant uns cinc minuts.

Al cassó hi aboqueu el midó reservat per espessir sense parar de remenar. Aneu remenant i al cap d’un minut apagueu el foc i ho coleu. Tot seguit ho aneu distribuint en cassoletes individuals i ho deixeu refredar. Decoreu cada ració amb una mica de canyella per damunt.

Bacallà a la Catalana

Bacallà a la Catalana, o aquell bacallà de quaresma que sembla que s’ha anat oblidant. Avui de la mà d’un blog germà: Al Caliu de la Cuina. No us el perdeu.

Escudella

Escudella era el nom de l’antic recipient, generalment de fang, on es menjava el caldo i que avui dóna nom propi al plat. Un plat que és tradició en l’àpat del dia de Nadal. L’escudella es el caldo que s’obté de fer bullir la carn, les verdures i hortalisses, al qual se solien afegir fideus, arròs o sèmola i, més recentment es fa amb galets. Les carns, verdures i hortalisses que han servit per bullir és la carn d’olla.
La carn d’olla se sol servir com a segon plat però hi ha qui la prefereix barrejada. L’endemà, Sant Esteve, se solen menjar canelons de la carn sobrera.

Per a 6 persones:
Aigua bona.
Per fer el brou (des del primer moment d’ebullició): 1 braó, 1 os de pernil, 1 os de vedella, 1/4 de gallina, un tall de cansalada, 100 g de cigrons (ja remullats), 3 porros, 2 branques d’api, 4 fulles de col, 1 nap, 2 xirivies.
Per fer la pilota: 200 g de carn picada de vedella, 200g de carn picada de porc, julivert, all, ou, sal, pebre i farina.
Amasseu les carns amb els condiments en un bol i després lligueu-la amb la farina. Dividiu-la en dos i doneu-li la forma.
Per fer el brou (mitja hora abans de tancar el foc): 1 botifarra negra, 1 botifarra blanca, 3 patates mitjanes, 3 pastanagues i les dues pilotes fetes.
Durant les dues fases descrites ha d’anar bullint a poc a poc i amb l’olla tapada. Quan ja tingueu el brou llest, coleu-lo, deixeu la carn d’olla triada i a punt en una plata de servir i poseu a bullir els galets sols tants minuts com el fabricant de la pasta aconselli segons el gruix.