Un dies enrere vaig tenir ocasió de participar en un curs organitzat per LA PATENTE sobre cuina peruana i un dels plats que ens van ensenyar a fer són aquests musclos adobats o Choros a la chalaca. Si no els coneixeu, us animo a visitar LA PATENTE perquè proposen uns tallers molt interessants i alhora divertits.
Choros a la chalaca
Per fer aquests musclos necessiteu els següents ingredients:
3 dotzenes de musclos, tipus gallec.
1 ceba vermella dolça
1 o 2 ajíes
1 o 2 rocotos
1 manat de julivert
2 tomàquets
3 o 4 llimes
Sal i pebre
Naturalment estem parlant d’una cuina amb una forta presència del picant i aquests musclos no se n’escapen. La incorporació tant de l’ají com del rocoto, dos tipus de pebrot picant, és ineludible; sinó són uns altres musclos i esteu fent tota una altra cosa, un plat diferent. Al seu favor, s’ha de dir que tenen un picant molt noble, que pica quan te’l menges i que té una lògica ascensió com més quantitat n’ingereixes, però que quan passes a una altra cosa et permet que te n’oblidis sense problema i no dóna seqüeles nocturnes, res que sigui difícil de pair.
Per descomptat, no és un ingredient que puguem trobar fàcilment al nostre mercat habitual, però cada vegada més hi ha supermercats llatins on hi arriben congelats que és com els he trobats a Barcelona (Colmado Afrolatino, Via Laietana 9).
Rocoto
Per fer-los, com sempre, netegeu els musclos de barbes i incrustacions i coeu-los al vapor amb molt poca aigua. Així que s’hagin obert traieu-los del foc i deixeu que es refredin. Feu això en tandes petites perquè no convé que quedin massa cuits. Quan els hàgiu pogut obrir tots i n’hàgiu tret la valva buida, guardeu-los a la cassola dins de l’aigua que han deixat mentre fem l’amaniment.
Piqueu molt ben picada la ceba (heu de conèixer que sigui una ceba dolça; sinó, prèviament, poseu-la en remull un parell d’hores amb una mica de llimona). Netegeu els ajíes i els rocotos de llavors i piqueu-los també ben petits (ara, abans que us n’oblideu, és el moment de rentar-vos les mans a consciència i fins i tot després de netes no us toqueu els ulls). Feu el mateix amb els tomàquets: fora les llavors i ben picats. Piqueu el julivert.
Ajunteu tots els ingredients anteriors (si heu posat en remull la ceba, eixugueu-la bé) i amaniu-los amb el suc de les llimes, salpebreu. Poseu en una plàtera de servei els musclos amb la closca restant i ompliu-la amb l’amaniment.
Sopa Sapastra 
17/02/2014 a les 8:33
Dir que surten boníssim, és dir ben poc. Paga la pena fer-los, malgrat hom s’hagi de desplaçar fin a trobar una botiga llationamericana que vengui l’ají i els rocotos. I fins i tot, crec que és una bona manera de endinsar-nos en les cuines “del otro lado del charco”: la de “los tamales”, la deliciosa “cochinita pibil”, etc. Tot és començar, no?
Curiosament, la forma de fer aquest musclos, em recorda l’elaboració del “Pico de gallo” mexicà, el qual es pot servir com a salsa, o presentant els seus ingredients com acompanyament d’una amanida, etc….i per què no per farcir uns musclus?? Seria interessant probar-ho.
17/02/2014 a les 20:48
Gràcies per l’aportació, Beth. No tenia idea del “pico de gallo” però tens raó, va per aquest camí. I m’interessa molt per incloure aquesta salsa al recull que vull fer.
Retroenllaç: Musclos a la peruana | Celler-Adocse